Rialp (nom
oficial) o Rialb (grafia
etimològica), és una vila sovint també anomenada amb el
complement de Noguera davant
de l'existència d'altres topònims semblants.
Està
situada just al sud de la meitat nord de la comarca, o bé al nord de la zona
central, a prop i al nord de Sort. La vila és a la dreta de la Noguera
Pallaresa, mentre que el terme comprèn la major part de la vall. El 1969 fou
unit al terme antic de Rialb el de Surp, per tal de formar el
municipi actual, molt més extens que el primigeni.
L’església
parroquial de Rialp degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila
i castell de Rialp, documentat des de 1065, però no es té referència directa
fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades
pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15. En la visita
parroquial de 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialitat de
Sort , pertanyia a l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es
produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill... del vescomtat de
Castellbó , on es fa constar que Santa Maria de Rialb és una església
parroquial de la qual té la provisió el prior de l’ordre de Sant Joan de
Jerusalem. Santa Maria de Rialb, dita actualment Santa Maria de Valldeflors, ha
perdut les seves estructures medievals al ser anorreades per la construcció de l’actual edifici, per
la qual cosa el temple no presenta cap element arquitectònic romànic.
L’actual
església de Santa Maria de Valldeflors és una església d’estil barroc aixecada
el 1697 sobre les restes de l’anterior edifici romànic. Està situada en el
centre de la vila, en el carrer del Mig. Consta d'una nau capçada per un absis
semicircular romànic que pertanyia a l’antic edifici.
El
frontis encarat a migdia té un portal tardo-renaixentista en arc de mig punt a
base de dovelles i carreus ben escairats i unes pilastres adossades als
muntants; té un entaulament senzill i un frontó truncat amb el timpà nu, un ull
de bou atrompetat a mitja alçada i una finestreta de punt rodó sota la cornisa
angular; tant el portal com l'ull de bou estan lleugerament escorats cap a
l'esquerra de l'eix del frontis. Al mur d'aquesta façana arrebossada i pintada
en un blanc grisenc i amb simulacions de carreus rectangulars i poligonals hi
ha anotada la data del 1927.
El
campanar és adossat el mur de ponent fent angle al sud-oest del frontis encarat
a migdia. Merament funcional i d'aspecte rústic amb una aparença, pel que fa al
primer alt cos, d'una antiga torre de defensa potser anterior a l'edifici del
temple. Queda coronat per un segon cos o cel·la de l'època del barroc. Té planta rectangular i un segon cos octagonal coronat per una cornisa motllurada i una teulada piramidal de pissarra amb inflexió a la base. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen quatre campanes i s'hi guarda una matraca. Te una motllura al capdamunt del primer cos i una més al dessota de les finestres. Els seus murs són de pedra vista de lloses; té algun contrafort a la seva base i algunes finestres obertes en diversos pisos a la cara frontal.
En el seu interior guarda una talla policromada del segle XIII, o potser XIV, de la Mare de Déu de Valldeflors amb el Nen a la falda; i unes altres de Sant Cosme i Sant Damià; té un quadre degudament restaurat sobre les Ànimes. Conserva una pica baptismal de pedra, semiesfèrica passada, sense estar decorada, segurament d'orígens alt-medievals.
Santa
Maria de Valldeflors està catalogada com a Bé Inventariat.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada