Vilamur
és una vila (63 h,2009/ 1264 m alt.) situada al vessant sud-occidental del pic
de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.
Avui
dia exerceix de capital del municipi. Destaca el vell castell de Vilamur, que
fou el centre del Vescomtat de Vilamur. De fet, Vilamur sempre ha estat el
centre del seu territori, fos el Vescomtat de Vilamur o sigui
l'actual terme municipal de Soriguera.
En
la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe
Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren apareix entre altres
la església de Santa Maria. L’any 1251 l’església de Santa Maria de Vilamur era
ja sota la jurisdicció de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, ja que aquest any
el prior Bernat Ramon de Sant Pere de les Maleses lliurà 140 sous al comanador
hospitaler de Vilamur.
En
el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró
realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 figura
l’església de Santa Maria de Vilamur. En la visita pastoral del 1575, Santa
Maria, dins l’oficialat de Sort, consta com a església de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem. Curiosament, l’església de Vilamur no apareix en l’acurada visita
pastoral del 1758. Actualment, amb l’advocació de la Mare de Déu de Medina, depèn
de la parróquia de Rialb.
L’església
de la Mare de Déu de la Medina és un edifici d’una sola nau, amb una estructura
molt complexa, fruit d’importants processos de reforma —que no podem precisar
amb exactitud, en el seu estat actual—, però dels quals es veuen prou vestigis
per a poder-ne valorar la importància.
L’interior
presenta actualment una estructura barroca, amb la nau coberta amb volta de
canó de perfil semicircular, amb llunetes, capçada a llevant per un absis
semicircular i amb capelles obertes en els murs laterals. Per sobre de la
volta, en l’espai ocupat per les golfes, és perfectament visible que
l’estructura barroca està encaixonada dins l’edifici preexistent, del qual es
pot veure clarament l’arrencada d’una volta de canó, de perfil semicircular,
realitzada amb carreus molt ben tallats i polits. L’element més extraordinari
que és visible en aquest espai de les golfes són uns arcs diafragma, de perfil
acusadament apuntat, que conserven encara els permòdols de fusta tallada que
suportaven l’embigat de la coberta, a dues vessants.
Resulta,
doncs, força clar que l’estructura original conformava una església d’una nau
coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, que
probablement es correspongui en part a l’absis actual, molt refet. Per l’estat
actual del sector de llevant, sembla que la capçalera original disposava d’una
mena de transsepte, del qual l’element més visible és al costat sud, on el mur
s’ha ensulsiat, i ha posat en evidència un tram cobert amb volta de canó, i on
es conserven dues finestres, una de doble esqueixada i l’altra d’esqueixada
simple. Aquest sector, com la volta, és construït amb un aparell de carreus de
gres vermell, ben tallat i disposat, mentre que la resta és construït amb un
aparell de carreu ben escairat i disposat molt uniformement.
Aquest
primer edifici, que sembla correspondre a una obra del segle XII, fou reformat
del tot possiblement al segle XIV, amb la reconstrucció de la nau i la
substitució de la volta per la coberta d’embigat sobre arcs diafragmes; també
s’obrí la porta conservada en la façana sud, resolta en arc apuntat i
emfasitzada per arquivoltes, seguint un esquema de porta ornamentada, plenament
definit al segle XII, i executat en llenguatge formal gòtic.
Aquests
elements permeten de copsar la importància dels diferents processos
constructius que incideixen en la forma actual de l’església de Vilamur.
El
portal actual obert a ponent, en arc dovellat de mig punt, és relativament
modern; l'anterior gòtic avui paredat es veu a la façana de migdia amb una
arquivolta i bordó sobre imposta; per damunt de l'actual hi ha un òcul a mitja
alçada i una minsa cornisa que hi deixa la teulada d'un sol vessant.
Damunt
l’ala esquerra del temple i fen angle amb el frontis és troba el campanar. Campanar
barroc amb un primer cos de planta rectangular. El segon cos és de caires
aixamfranats i està coronat per una cornisa i una agulla piramidal de pissarra
amb lleugera inflexió a la base. La coberta és a base de petites lloses de
pissarra negra i té una creu metàl·lica al cim. La cel·la queda oberta amb
finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Els seus
murs, com a la resta de l'edifici, són de carreus de pedra rogenca, aquí força
més matussers o molt desgastats per l'erosió.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada