POC A POC PER LA NOGUERA
L’església de Sant Miquel constitueix el centre religiós de la part alta del municipi de Vilanova de l’Aguda, coneguda com la Vall. Era l'església del castell de l'Aguda quan aquest era d'Arnau Mir de Tost. Al seu costat s’emplaça el cementiri.
La primera referència, bé que
indirecta, d’aquesta església data del 1047, en què Borrell de Tarabau i la
seva esposa cediren a Santa Maria de la Seu el castell de l’Aguda, a
Valldàries, amb les esglésies de la mateixa vall. El 20 de juliol de 1051-52,
tingué lloc la publicació sacramental del testament de Ranolf, que fou jurat
sobre l’altar de sant Miquel de l’Aguda pels testimonis Guillem Ranimir,
Gombau Ató i Galit, en presència del jutge Ramon, dels sacerdots Isarn, Guillem
i Bernat, d’altres homes i amb el vist-i-plau dels seus marmessors.
La parròquia de l’Aguda també és consignada més endavant i així consta en la relació de dècimes del 1279 i el 1391 del bisbat d’Urgell.
Sant Miquel de Valldàries, o del Castell de l’Aguda, és un edifici d’una sola nau que ha estat profundament transformada, fet que es palesa externament al mur nord, molt alterat, on s’observen paredats dos arcs apuntats que devien obrir sengles capelles, avui desaparegudes, i una finestra circular, tallada en un sol carreu. També hi ha la porta d’accés al temple, resolta amb una llinda, i que òbviament respon a una reforma de la porta original que, si s’ha de jutjar per l’estat de les altres façanes, devia obrir-se en aquest mateix mur.
La nau és coberta amb una volta de canó amb llunetes, que substitueix el sostre original, les característiques del qual ignorem, i és capçada a llevant per un absis semicircular, del qual no podem precisar la seva obertura a la nau, ja què ha estat molt alterada per les reformes sofertes a l’interior de l’església.
A primera vista, els elements que es conserven millor de l’edifici original són les façanes de ponent i migdia, i la de la conca absidal. La façana de ponent presenta una gran finestra, parcialment paredada i convertida en circular, aparentment d’esqueixada recta.
A la façana sud, on es fa molt patent el sobrealçament de la nau, es conserven tres finestres de doble esqueixada. La central, molt estreta i de proporcions molt esveltes, contrasta amb les altres dues situades als extrems. Just a l’angle sud-oest hi ha una obertura al mur que comunicaria l’església, a l’alçada d’un cor, amb la casa rectoral, ara en ruïnes, adossada a l’angle sud-oest del temple.
A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada en el semicilindre absidal, i en el punt d’unió entre la nau i l’absis es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, que respon al procés de reformes profundes que va patir l’edifici.
Sense comptar la façana nord, molt alterada, les façanes de la nau són totalment òrfenes d’ornamentació, que es concentra a la façana absidal. En aquesta es desenvolupa una decoració amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en sèries entre lesenes, amb un ritme irregular, palesant una certa inseguretat en l’aplicació d’aquest element compositiu i ornamental.
L’aparell dels murs originals és format per carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt regularment en filades uniformes, on s’observen diversos forats de bastida distribuïts ordenadament.
Tant les característiques constructives com, especialment, l’ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l’arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes, aplicades de manera un xic insegura, però dins els cànons de la plenitud de l’estil.
Sant Miquel de Valldàries o Sant Miquel del Castell de l'Aguda és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada