POC A POC PER LA NOGUERA
Malauradament, no es tenen notícies
històriques d’aquesta església anteriors al 1300, malgrat que l’origen
alt-medieval és indubtable. El lloc de Baldomar, esmentat des del 1328, formà
part del marquesat de Camarasa. Des del segle XVII, com a mínim, fins al segle
XIX consta que el terme pertanyia al capítol d’Urgell, com el veí d’Alòs.
L'església parroquial de Baldomar, és un edifici heterogeni, de difícil lectura arquitectònica a causa de les diferents etapes constructives que li han donat forma.
En l’estat primitiu l’església de Santa Maria de Baldomar era un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que arrencaven de sengles pilastres rectangulars, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit, possiblement, d’un arc presbiteral.
Aquesta estructura fou radicalment modificada l’any 1692 —data que figura en l’actual porta d’entrada—. Es va enderrocar l’absis i es va capgirar el sentit de la nau. El presbiteri va quedar situat a ponent i la façana principal (amb la porta, un ull de bou i un campanar d’espadanya de dos ulls) a llevant, en el lloc que ocuparia l’absis original, del qual només es conserva l’arc presbiteral, convertit en un arc toral de la volta.
En aquest mateix moment es devien construir dues capelles, adossades a les façanes nord i sud, que serien posteriorment ampliades amb dues capelles més i una sagristia adossada a la façana sud, on possiblement s’obria la porta original, en el lloc ocupat per les capelles.
A la façana de ponent i en l’angle sud-oest es conserven les façanes de l’església original, amb el ràfec format per una simple llosa, que segueix els pendents de la coberta original en la façana de ponent, mentre que a l’angle sud-est no es conserva el ràfec, però sí el sòcol de l’edifici, i és perfectament apreciable la unió del parament antic amb la nova façana.
Els paraments originals són formats per carreus ben
tallats i polits, que juntament amb les característiques de l’interior permeten
de situar clarament l’edifici entre les formes pròpies de la fi del segle XII o
l’inici del segle XIII.
L'esquema de planta actual ve definit per una nau sense absis, coberta amb volta de canó apuntada sobre arcs torals i formers. Al costat nord hi ha una altra nau, més curta, probablement afegida més tard. L'element més rellevant de l'exterior és la façana, que integra un campanar d'espadanya convertit posteriorment en una torre quadrangular. L'ogiva d'un obús serveix de campana-
El cos baix de la façana, de carreus ben escairats, és d'una gran sobrietat. L'accés s'efectua mitjançant una obertura d'arc de mig punt adovellat, recolzat sobre impostes motllures d'aire classicicant, similars a les que hi ha als pilars interiors de l'església. Sobre el portal hi ha un òcul i, enmig, una petita fornícula formada per columnes helicoïdals que sostenen un frontó triangular . Tant la façana com el campanar fan pensar en una reforma constructiva, que probablement dati del segle XVI, i, per tant, de cronologia més avançada que la de la nau central.
El mural interior fou puntat l’any 1992 pel pintor Antoni Borrell, fundador i director, del museu arqueològic i paleontològic.
Santa Maria de Baldomar és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada