dimarts, 7 de juny de 2022

SANT CUGAT D’IVORRA. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

El poble d’Ivorra és situat en una petita elevació a la dreta de la riera d’Ivorra, afluent per l’esquerra del Llobregós. Conserva encara ben delimitat el que era l’antic clos medieval, limitat per la muralla.  L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra. 

La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la. Com a mostra del domini eclesiàstic de l’Església d’Urgell s’establí que es pagaria un cens anual a Santa Maria de la Seu. 

Usant el condomini que tenia el comte d’Urgell sobre aquest territori i les seves esglésies, el 1076, el comte Ermengol IV i la seva muller Llúcia llegaren a la canònica de Santa Maria de Solsona, l’església situada dins la vila i prop del castell, juntament amb les esglésies de Santa Maria i Sant Protasi. 

La vinculació amb la canònica de Solsona consta clarament en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’esmentada canònica, on entre les propietats que li foren confirmades consta l’església de Sant Cugat d’Ivorra; d’altra banda, també li fou ratificada la possessió d’aquesta església l’any 1163 en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona.  

El 1391, el capellà d’Ivorra contribuí a satisfer la dècima papal recaptada en aquell any a la diòcesi d’Urgell, per la qual pagà la quantitat de vint sous. 

L’antiga construcció romànica de Sant Cugat va perdurar fins al segle XVIII, que se’n construí una de nova a pocs metres de distància aprofitant les pedres de l’església vella. 

L’actual església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra va ser construïda a la fi del segle XVIII (fou començada el 1780 i consagrada pel bisbe Lassala el 1782) fora del clos murallat. D’estil neoclàssic, és de pedra picada i té una noble façana amb portal entre columnes. 

Sant Cugat d’Ivorra és un edifici de planta rectangular o congregacional, impulsada per la Contrarreforma per afavorir la situació dels fidels seguint un eix direccional cap a l'altar, coberta a diferents vessants, degut a la presència del cimbori vuitavat al centre i el campanar situat en un angle de la façana principal. 

Exteriorment, està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions rejuntats amb morter, combinat amb la presència de carreus de majors dimensions a les cantoneres, rosassa i portada. Les façanes laterals estan sobrealçades al centre que és on hi ha ubicat el cimbori, cobert a vuit vessants. Cal destacar la presència d'una cornisa de pedra picada a la part superior i que recorre tot el perímetre de l'edifici, per sota de la qual trobem una petita motllura que també ressegueix tot el perímetre com a únics elements decoratius. 

A la façana principal cal destacar la portada, que segueix la tipologia d'arc de triomf, amb porta d'arc de mig punt motllurat, flanquejat per dues columnes, amb entaulament superior i timpà de característiques pròpies del barroc, on al seu interior hi ha el nom de Jesucrist en forma d'alt relleu. Per damunt de la portada apareix una rosassa motllurada. La part superior està coronada per un frontó triangular, resseguit per la cornisa que ressegueix tot el temple, així com la motllura inferior, coronat per una creu, i amb la presència al mig de frontó d'un escut heràldic, el qual pertany al llinatge dels Tristany d'Ivorra. 

El campanar, situat al costat dret de la façana principal, està realitzat amb carreus regulars de grans dimensions, de planta quadrangular esdevenint octogonal a mitjana alçada a causa de la presència d'un rebaix a cadascuna de les seves cantonades, decorat amb pilastres adossades, per sota de les quals apareix una cornisa motllurada que ressegueix tot el perímetre. A la part superior apareix una balustrada octogonal, separada per una cornisa motllurada inferior, amb la presència a cada extrem de petits pilarets, rematats per una bola superior. 

Procedents de l’antic cementiri parroquial de Sant Cugat —que recentment ha estat destruït en rebaixar el terreny amb motiu d’unes obres— es conserven un conjunt de dinou esteles funeràries discoïdals, bona part de les quals tenen una datació variada. 

Provinents de Santa Maria d’Ivorra hi ha un retaule del segle XV i el reliquiari del Sant Dubte. 

Sant Cugat d'Ivorra és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada