dimarts, 14 de juny de 2022

SANTA MARIA DE VIVER DE SEGARRA. SANT RAMÓN. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Viver de Segarra és un poble situat al centre del pla de Viver , al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona. 

Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098. Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics. El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences. 

Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any 1183, en què Berenguer d’Alta-riba féu un llegat de dos sous per a l’obra de Santa Maria de Viver. L’any 1312 fou visitada per Galceran Sacosta, ardiaca d’Andorra a la catedral d’Urgell i futur bisbe de Vic, que féu una visita pastoral a la diòcesi d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Entre altres esglésies del deganat de la vall de Lord visità la de Viver, el capellà de la qual també s’encarregava en aquests moments de la veïna església de la Manresana. l’any 1315 la parròquia de Santa Maria de Viver tornà a ser visitada, ara per Guillem de Viver, canonge de Guissona, que actuava en nom de Galceran Sacosta. 

L’església de Santa Maria és situada al centre del nucli de població, estructurada amb nau central i dues laterals, amb coberta a dues aigües, absis recte i realitzada amb paredat. A la façana central hi trobem la porta principal formada per un arc de mig punt adovellat, amb els brancals treballats i la dovella central decorada per un baix relleu en forma de creu. Per damunt d'aquesta apareix un òcul per il·luminar l'interior, amb el sota-teulada que presenta una franja decorativa realitzada amb maó. 

També cal destacar la presència d'una placa amb l'escut del poble i l'any de restauració del temple, l'any 1882. A la dreta de la façana principal, trobem la torre-campanar formada per tres cossos separats per motllures de planta quadrada amb la presència d'un rebaix als cantells dels dos cossos superiors i amb quatre obertures formades per arc de mig punt per ubicar les campanes, i coronat per una balustrada a la part superior. 

Santa Maria de Viver és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català 

Text i recull dades Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons. Catalunya Romànica i Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada