SANT JULIÀ DEL LLOR. TORREFETA I FLOREJACS. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Sant Julià del Llor és una església que es troba fora del portal d'entrada de la vila closa del poble del Llor. 

Tot i que és segur que existia des de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en una escriptura relacionada amb el temple de Sant Salvador de Tarroja, en la qual apareix signant com a testimoni un tal Pere “capellani dez Lor”.

L’església del Llor és esmentada explícitament els anys 1194 i 1195; consta que en aquest moment el paborde de la canònica de Solsona feia la provisió del rector, d’acord amb el bisbe d’Urgell. Aquesta circumstància, però, no és recollida en les butlles papals del segle XII que confirmaven els drets de la canònica de Santa Maria de Solsona.

La parròquia del Llor, integrada dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 25 sous barcelonesos a la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391. Depenien eclesiàsticament de Sant Julià del Llor les esglésies de Sant Julià del Far i de Santa Maria de Castellmeià. 

Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Diocesà de Solsona el sepulcre gòtic d’Hug de Copons, i Rajadell, senyor de Llor, mort el 1354 a Sardenya on va lluitar amb el rei Pere el Cerimoniós. Les despulles d'Hug de Copons es van situar en un primer moment al castell del Llor. Posteriorment es van traslladar a l'església de Sant Julià, que potser era la capella del castell. 

San Julià de Llor és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals de mig punt; aquests arrenquen de sengles pilastres i capitells units per una cornisa que ressegueix el perímetre del temple; la nau és capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. El transsepte, de construcció posterior, el formen dues capelles cobertes amb voltes de creueria i obertes a la nau a través d’arcs de mig punt en degradació; a l’interior de la capella oberta al mur de migjorn hi ha una porta que dóna accés a la sagristia, la qual és adossada al costat sud de l’absis; l’altra capella, la del costat de tramuntana, és capçada per un absis de planta semicircular. 

A l’interior del tram central de la nau, a banda i banda, hi ha dos arcosolis en arc de mig punt, i davant la porta d’entrada, situada al mur sud, hi ha un tercer arcosoli en forma d’absidiola que conté la pica baptismal. 

La porta d’entrada al temple, al mur de migdia, és feta amb un arc rebaixat i és fruit d’una reforma del segle XVIII; al costat de la porta s’alça un campanar de torre bastit al segle XIX, la capella il·luminada per un ull de bou i la sagristia amb una petita finestra amb llinda, construccions totes elles afegides al temple original amb cobertes independents. 

A la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític esculpit, damunt la qual es pot veure una altra finestra i un ull de bou paredats. El mur de tramuntana és reforçat per dos contraforts, un dels quals és adossat a la capella afegida en aquest mateix mur, il·luminada per una finestra lateral orientada a llevant. 

L’absis, de factura clarament romànica, és ornamentat amb dues columnes semicirculars i un fris d’arquets cecs que ressegueix la part superior del semicilindre absidal; aquests arquets descansen sobre mènsules esculpides. Al centre de l’absis s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada, semblant a la de la façana de ponent. 

L’aparell evidencia la diferència constructiva entre el temple originari i les construccions afegides posteriorment; així, a l’absis i als murs de la nau l’aparell és de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, que palesen una obra del segle XII, mentre que a la resta de l’edifici, el parament és de carreuó mal escairat i irregular disposat en filades desordenades. 

Al mur de ponent de l’església de Sant Julià del Llor s’obre una finestra de doble esqueixada que és decorada per dins i per fora amb un encordat ample enmig de dos de més estrets que segueixen l’arc de la finestra; a més, a l’obertura de llum, també es troba la mateixa decoració d’encordat. 

A l’absis hi ha una altra finestra que és ornamentada, però aquesta només ho és per l’exterior. Aquí l’encordat és incís a la part de l’arc. També a l’absis, i sota la cornisa, hi ha una sèrie d’arcuacions llombardes sostingudes cadascuna per una mènsula esculpida; actualment en queden poques i és difícil d’identificar-les. Majoritàriament eren caps d’animals acompanyats per algun d’humà amb un tractament molt matusser, i en què les faccions no estan gens concretades, a excepció dels ulls, que queden bastant marcats. 

A l’interior de l’església l’única decoració existent, a part la de la finestra del mur occidental, és la de la línia d’impostes que ressegueix tot el voltant de la nau; aquesta és ornamentada amb un motiu de diamants que queda coronat a la seva part superior per un encordat molt similar a l’anteriorment descrit a la finestra del mur de ponent. Aquesta decoració original s’ha de datar cap al final del segle XII o, fins i tot, al principi del segle XIII. 

Al cementiri annex a l’església del Llor han estat trobades dues esteles funeràries, clavades a terra, que poden ser datades a la darreria del segle XII o l’inici del XIII. 

Sant Julià de Llor és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica