PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ
Poques fotografíes vam poder fer d’aquesta església, ja que actualment és situada en una propietat privada, juntament amb la rectoria. Al estar tancat, només vam fer-ne de la part exterior. Per completar les imatges afegim dues, dels planells informatius, força il·lustratius, que envolten l’església.
Santa Maria de Bell-lloc és un edifici situat als vessants meridionals de les Gavarres. L’església, aïllada en un replà proper a la vall, és situada al mateix indret on hi hagué una villa o un poblat d’època romana. Al seu entorn són abundants les restes d’aquest establiment, i en la restauració; feta en 1960-62, al subsol aparegueren vestigis de construccions romanes.
Aquest lloc apareix esmentat en la
documentació; del segle XIII. Així, l’any 1279 hom parla de l’església de
Silafams i el 1280 de l’ecclesia de Silafanis.
Les excavacions recents han posat en evidència que és un edifici molt complex, amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis, de planta de ferradura a l’interior i poligonal a l’exterior, amb un nínxol central. Cal afegir-hi el cos de construcció del costat de tramuntana, encara avui amb molts interrogants per la superposició d’estructures, algunes, posteriors a la nau principal.
És una construcció d’una nau amb capçalera de planta de ferradura a l’interior i poligonal a l’exterior. Per les seves estructures, el monument és d’un gran interès i fou el primer de la comarca a ésser restaurat després de la guerra civil de 1936-39. Aquesta restauració; deixà enterament al descobert el seu parament.
Una gran part de l’exterior de l’església, que correspon a la meitat de llevant del mur de migdia i a la major part de la capçalera, resta amagada per la rectoria, un notable casal bastit al segle XVIII. Al mur lateral de migjorn hi ha l’actual porta d’entrada, rectangular, oberta en època tardana, que molt probablement ocupa el lloc d’una altra de més antiga.
El frontis, a l’extrem de ponent, ha estat força alterat i no conserva res de la construcció; primitiva. S’hi obren, a diferent altura, dues finestres rectangulars, la més alta de les quals ha estat tapiada i l’altra, més moderna, fou reconstruïda no fa gaires anys. En aquest mur és visible un fragment de l’aparell antic, fet de pedres ben treballades; la resta del llenç, de pedres petites disposades sense cura, demostra que és una obra d’època tardana.
El mur lateral del cantó; de tramuntana té a la part central un gran arc de mig punt d’una porta, format per dovelles lleugerament treballades. Actualment aquesta porta és tapiada. L’aparell antic d’aquest llenç, de pedres petites sense treballar i amb tendència a formar filades, és ben conservat.
La nau és protegida per contraforts: a l’interior és coberta amb volta de canó; seguida, construïda amb pedres una mica més petites que les dels paraments del mur. La planta del presbiteri és de ferradura, notablement allargada, i la seva volta, de quart d’esfera, és adaptada a l’espai que sobreïx. L’arc que obre l’absis és de mig punt, format per dovelles i carreus ben treballats, sense impostes.
Al fons del presbiteri hi ha una finestra d’arcs de mig punt, entre les pedres del qual foren col·locats fragments de bipedals romans. Sota aquesta finestra hi ha un arc de mig punt, que forma una mena de fornícula de 0,80 m de fondària. Pel tipus d’aparell, fet de pedres llargues i un xic treballades, cal considerar la fornícula coetània de la resta del monument. A ambdós costats del presbiteri hi ha dues fornícules més, a manera de capelles, aquestes són clarament posteriors a la part primitiva del temple.
Clos d’edifici de planta circular, potser del segle VI, a l’interior del qual hi ha una nau capçada amb un absis semicircular, probablement del segle XI, el qual constitueix un element d’especial singularitat.
A l’extrem de ponent de la nau, prop del mur del frontis, es forma un arc més estret i de menys alçària que la nau. Pel seu aparell, gairebé idèntic a l’arc triomfal, comunica amb l’absis; l’única diferència és que aquest és lleugerament ultrapassat. La present estructura fa pensar que es tracta de l’entrada d’un absis que restà cegada en construir la façana de ponent en època tardana. Hom pot suposar, doncs, que la conformació; inicial del temple era d’una nau amb dos absis contraposats, planta desusada a Catalunya, però que té precedents en esglésies paleocristianes, especialment del nord d’Àfrica.
Uns vestigis de fonament trobats en una rasa feta a ponent de l’església acaben de confirmar l’existència d’aquest absis occidental.
Al mig de la nau hi ha vestigis d’un paviment en opus signinum que deu correspondre a l’original de l’església o al d’un edifici anterior. No fa gaire, al cantó de tramuntana de l’església hom dugué a terme unes excavacions arqueològiques que han posat al descobert unes estructures que alteren molt profundament el concepte que fins ara hom tenia d’aquesta església.
L’arcada que hi ha oberta al mur de tramuntana de l’església (que era visible només des de l’exterior, puix que a l’interior —que aixoplugava un altar— fou aparedada durant els processos de restauració) comunicava amb una nau paral·lela a l’església en la qual es formava un absis rectangular de la mateixa amplària que la nau i separat d’aquesta per un arc triomfal, del qual només resta el brancal de tramuntana i el brancal i una part de l’arc del cantó; de migjorn, que posa en evidència el seu perfil de ferradura. Aquest arc és encastat parcialment al mur de l’església, cosa que indica que aquest mur fou reformat. En canvi, el mur de llevant de l’absis s’integra perfectament en els murs de l’església. Al fons d’aquest absis i arran de terra hi ha una finestra d’esqueixada simple, molt ampla, construïda amb maons de mides romanes.
Al centre d’aquest absis i prop del mur de llevant fou identificat un tenant d’altar massís. L’extrem de ponent d’aquesta part de l’edifici encara no ha estat identificada.
Al cantó; de tramuntana d’aquesta nau, encarat amb l’arcada que comunicava amb l’església existent, hi ha un curiós edifici de planta circular de 8,20 m de diàmetre, amb murs de 0,50 m de gruix que tenen un sòcol a la part exterior. Aquesta estructura circular s’integra perfectament en la nau de tramuntana a través d’una obertura d’uns 5 m d’ample, al centre de la qual s’han trobat els vestigis d’un pilar circular de maçoneria.
Dins aquest edifici de planta circular hom construí, possiblement al segle XI, per l’estructura de l’aparell i de les juntes incises sobre el morter, una nau capçada a tramuntana per un absis semicircular, al mig del qual hi havia un tenant d’altar massís.
L’existència d’aquesta esglesiola d’una nau palesa que fins ben avançat el segle XI estigué en ús la nau de tramuntana de l’església i que probablement fins poc abans encara ho estigué l’edifici circular.
Aquesta troballa atorga un caràcter extremament singular a l’església de Bell-lloc d'Aro i complica extraordinàriament la seva datació; per la perfecta integració; entre les parts conservades i les estructures del costat de tramuntana, cosa que evidencia que l’església conservada formava part d’un conjunt molt més complex d’edificacions i d’una època molt reculada. Cal esperar la publicació; definitiva dels treballs d’excavació; que encara caldria continuar pels costats de migjorn i de ponent de l’església per poder-ne treure conclusions definitives.
Amb tot, podem avançar que l’estructura circular pertany a un tipus d’edifici que cal relacionar amb els baptisteris paleocristians, especialment nord-africans. En aquest sentit, cal remarcar les similituds tipològiques entre el conjunt de Bell-lloc i la basílica amb baptisteri excavada a Los Aljezares (Múrcia) i que cal datar, dins la segona meitat del segle VI.
Si el conjunt de Bell-lloc tingués una altra nau simètrica al cantó; de migjorn, ens trobaríem davant un conjunt amb clares arrels tipològiques en l’arquitectura nord-africana dels segles V i VI. No sabem en quin moment devia perdre’s l’ús de les estructures del cantó; de tramuntana, però no sembla desencertat suposar que al segle XI, quan fou reformat l’edifici.
L'any 1989 el Departament de Cultura va subvencionar obres de restauració en aquesta església.
Santa Maria de Bell-lloc d'Aro és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades; Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada