SANT ESTEVE DE MARENYÀ. LA TALLADA. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

El poble de Marenyà (antigament Maranyà) se situa a la part alta d’un turó poc elevat, en els límits dels anomenats terraprims, a l’oest de la Tallada d’Empordà. El nucli habitat el formen una dotzena de cases distribuïdes irregularment al voltant de l’església. 

El primer document conservat on apareix escrit el terme Maranano, és en una llista dels albergs que el comte del Rosselló tenia en el comtat d’Empúries, datada entre 1115 i 1164. El poble també és citat en un document del 1401, l’inventari de béns a la mort del comte Pere II d’Empúries. El 1402 Marenyà, com la resta del municipi de la Tallada, passà a integrar-se a la baronia de Verges. L’església parroquial de Sant Esteve depèn de l’arxiprestat de Girona. Formà part de la batllia reial de Verges. 

Les primeres notícies històriques sobre aquesta església semblen situar-se en el segle XIII, tot i que l'estructura de la part més antiga de l'edifici (murs laterals, absis) té el seu origen en un període anterior dintre de l'estil romànic (s. X-XI). Al segle XIII correspondria la construcció de la façana d'accés, que conserva l'aparell de carreus regulars fins a l'alçària de la porta. 

En una època posterior va elevar-se el cos de fortificació per damunt de l'edificació romànica, així com els contraforts laterals, i entre els segles XVII-XVIII s'hi afegí una sagristia entre els contraforts del mur nord.

L'església de Sant Esteve està situada a la part més elevada del nucli de Maranyà. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i un cos afegit al mur de la banda nord. La façana, de composició simètrica, presenta una porta central formada per dos arcs de mig punt en gradació decreixent, amb llinda i timpà llis. Més amunt hi ha una obertura circular, per damunt de la qual s'eleva el campanar, actualment integrat a la fortificació construïda sobre els murs de l'església. Els murs laterals presenten, com a element més remarcable, dos grans contraforts a cada banda i diverses obertures al mur meridional. 

L'absis mostra decoració de bandes llombardes, que defineixen l'alçària original de l'edifici, i dues obertures d'arc de mig punt atrompetades. L'interior del temple es cobreix amb volta de canó, i té un arc triomfal doble i cor als peus. El cos de la fortificació afegit té una elevació similar a la de l'església, i amb la integració del campanar genera un espai unitari que s'estén fins a l'absis, on s'obren espitlleres a dos nivells. El conjunt de la construcció és bastit en pedra, amb diversos tipus d'aparell, i es cobreix amb teula a dues vessants.                                                                              

                                                                                                                                                                                                                                     

Els treballs de restauració del campanar van començar l'agost del 2011 i van finalitzar el passat mes d'abril. La restauració va actuar en tres fronts. En primer lloc en l'exterior de l'edifici, substituint tota la coberta del cos principal, reparant els brancals de pedra natural en mal estat de la portalada principal i de l'oracle de la sagristia, reparant les fissures en els murs exteriors i impermeabilitzant els murs de tancament, entre altres actuacions. 

Pel que fa a l'interior de l'església, també es van dur a terme una tasca d'impermeabilització, una reparació de la porta d'accés, intervenint en les esquerdes interiors i s'ha renovat la fusteria de les finestres, entre moltes altres petites actuacions de millora. Les pintures romàniques del segles XII-XIII de l'absis de l'església de Sant Esteve foren descobertes l'any 1930. En les obres de restauració es van recuperar 6 metres quadrats de pintura després d'un procés de neteja de la capa pictòrica i de la seva fixació en algunes zones.  Representen la lapidació e Sant Esteve, la crucifixió i les visites de les tres Maries al sepulcre de Jesús. Aquesta restauració formà part del programa Romànic Obert, una línia d'actuació iniciada per la Generalitat i l'Obra Social ”la Caixa” per a la conservació del patrimoni arquitectònic català. 

L’excavació del cementiri de Marenyà, realitzada durant el 2009, permeté estudiar un seguit d’enterraments del segle XI posteriors a la construcció de la primera església romànica. 

Alguns d’aquests enterraments eren efectuats en sepulcres de lloses de forma antropomorfa , i d’altres en fosses simples. La neteja del lloc també va permetre observar l ’existència d’un absis d’una edificació anterior. 

Sant Esteve de Maranyà és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades; Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Web Ajuntament La Tallada