PASSEJANT BAIX EMPORDÀ
El nucli de població de Parlavà se situa al peu del Montori, formant una plana regada pels rius Ter i Daró; aquest darrer travessa el municipi de sud a nord en el sector oriental. A la part occidental, altres petits turons de formes suaus, com els del pla dels Moros, fan el paisatge desigual.
El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “Palacio Ravano”.
La primera notícia coneguda sobre l’església és de l’any 1019, en l’acta fundacional de la canònica de la seu de Girona. La comunitat entrava en possessió de la meitat de la parròquia de Sant Feliu de Palatio Rabuni amb totes les seves pertinences, una de les donacions dels comtes Ermessenda i Berenguer. Altres notícies sobre l’església, posteriors, són dels segles XI i XII.
Els bisbes gironins anaren acreixent el domini sobre Parlavà, un dels molts que tenien al Baix Empordà. Pel maig del 1269 el comte Ponç-Hug d’Empúries i el seu fill Huguet permutaren amb el bisbe Pere de Castellnou la jurisdicció civil i criminal de Rupià, Ultramort i Parlavà, el dret de notaria a Rupià i la jurisdicció sobre els homes d’església de Fonolleres, per la jurisdicció sobre Canet (de Verges) i Sant Iscle d’Empordà. Pel juliol del mateix any, trenta veïns de Parlavà reconeixien al bisbe, com a senyor del castell de Rupià, que la seva parròquia es trobava dins el terme d’aquest castell episcopal.
L’any 1314 el bisbe Guillem de Vilamarí compra al batlle Pere de Xesa totes les possessions que tenia al terme de Parlavà.
L’església de Sant Feliu de Parlavà és d’una sola nau capçada per un absis semicircular, la qual fou objecte d’una diversitat de reformes i afegitons posteriors. La volta de la nau és apuntada i seguida. L’absis s’hi obre per un simple plec i la seva volta pren una forma ametllada; té centrada una finestra de doble biaix amb els dos vessants en gradació.
Les altres obertures han estat refetes. Al frontis hi ha la portada i una rosassa del segle XVIII (data del 1742). El campanar d’espadanya romànic, de dos arcs sobre fermes pilastres que es dreça damunt aquesta façana, resta inclòs dins l’obra defensiva que fou construïda damunt tot l’edifici doblant la seva alçada original (segle XV?). Aquests murs, espitllerats i amb un matacà, donen al temple aspecte de fortalesa.
A la nau foren afegides dues capelles laterals, una a cada costat; a migdia fou adossada, a més, una sagristia (segles XVI i XVII). L’actual campanar de torre fou bastit damunt l’extrem oriental del temple al segle XIX.
Els murs romànics són ben aparellats amb carreus, ben escairats i allisats, que es disposen regularment a trencajunts. Una cornisa de secció de quart de cercle incurvat ressegueix la part superior dels murs tant a l’exterior com a l’interior. L’església presenta les característiques del romànic tardà dels segles XII i XIII.
Un dels carreus del mur meridional, a l’exterior i formant la cantonada del sud-oest, per sobre la cornisa, té una creu grega en relleu, inscrita en un cercle.
De l’església de Sant Feliu de Parlavà procedeix una imatge de la Mare de Déu, actualment conservada en una col·lecció particular. És un exemplar de la segona meitat del segle XII.
Procedent de l’església de Sant Feliu de Parlavà hi ha una bonica talla de la Mare de Déu, la qual actualment és a Barcelona formant part d’una col·lecció particular. L’estat de conservació de la imatge és relativament bo. D’una banda, manté la seva policromia original, que és molt bonica, mentre que la part inferior davantera presenta un avançat estat de degradació. Així, el corc ha malmès el genoll dret de la Mare, com també les seves mans; és d’esperar que el procés s’aturi aquí.
L'església de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi És un monument declarat bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada