SANT CRISTÒFOL DE FONOLLERES. PARLAVÀ. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà. 

L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple. Aquest castell apareix al segle XI sota l’alta senyoria dels comtes d’Empúries i en possessió dels senyors de Montgrí. 

De Sant Cristòfol de Fonolleres hi ha notícia de l’any 1122, quan Estefania de Fonolleres definí al bisbe i a aquesta església tot el que percebia de l’església i dels clergues de Parlavà. 

Més endavant s’esmenten els drets que sobre aquest lloc tenien els bisbes de Girona. La presència del domini episcopal s’acresqué fonamentalment al segle XIII amb la compra del castell per part del bisbe Pere de Castellnou, l’any 1268. 

L’església de Fonolleres és esmentada a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i, com a parròquia, a les llistes diocesanes del 1362 i del final del segle XIV. Ha mantingut, posteriorment, la categoria d’església parroquial. L’església alt-medieval de Fonolleres fou enderrocada en construir l’actual al segle XVI.

Aquestes restes del temple alt-medieval foren exhumades involuntàriament l’any 1970 en desallotjar el cementiri parroquial que era situat a llevant i a tocar de l’església. Hom procedí a rebaixar el nivell del sòl en aquest espai. Aquesta operació, al mateix temps que descobria els vestigis de l’absis preromànic, fins aleshores soterrats, produïa la destrucció de les restes d’un llenç del recinte murat del castell de Fonolleres que es trobava a pocs metres vers llevant. La situació d’aquest mur espitllerat, lamentablement destruït, fa suposar —amb possibilitats d’error gairebé inexistents— que el temple alt-medieval restava integrat dins el conjunt edificat del castell. 

Les restes de la capçalera preromànica així descoberta només són visibles en la seva cara externa, ja que queden adossades a la base de l’alt mur de l’absis —de planta semicircular a l’exterior i poligonal a l’interior— de l’església actual. Aquesta part visible, que sobresurt del parament de la dita capçalera del segle XVI, correspon a l’angle nord-est de l’absis preromànic de planta rectangular (o lleugerament trapezial), amb segments dels murs dels seus costats de llevant i de tramuntana. 

Aquests murs de l’antic absis s’han conservat en una alçada màxima d’1,60 m sobre el nivell actual del terreny. El mur oriental és visible en tota la seva llargada, 4,25 m, mentre que del mur septentrional només queda un fragment d’1,55 m de llarg. Al centre del llenç de llevant hi ha una finestra d’un sol biaix, de la qual es conserva la base i els muntants. 

L’aparell és completament cobert per una capa d’arrebossat de morter de calç, curosament allisat. Aquest arrebossat original ha aparegut en força bon estat de conservació per haver estat protegit per les terres que colgaven els paraments fins a data recent. 

Les restes d’aquest absis de planta rectangular o trapezial corresponen, evidentment, a la primitiva església preromànica de Sant Cristòfol de Fonolleres, que caldria datar, probablement, als segles IX o X. 

En el mur de llevant de l’absis preromànic, prop de l’angle sud-est, hi ha una petita creu grega en grafit a l’arrebossat amb incisió poc profunda. 

L’actual església de Sant Cristòfol de Fonelleres és un edifici d’una nau amb absis poligonal de cinc cares  interiorment i semicircular a l’exterior. Posseeix capelles laterals afegides tardanament. L'absis és sobrealçat amb una construcció de caràcter defensiu. 

La portalada, al frontis, té arquivoltes apuntades, llinda i timpà llis; els relleus de les impostes són molt erosionats. Campanar d'espadanya, de quatre ulls, però construït en forma de torre. Segurament com l’absis per exercir funció defensiva o com a comunidor. 

La volta de la nau és apuntada, amb tres arcs torals que, com el triomfal, presenten mènsules amb representació escultòrica de caps humans i esses fantàstics. Al presbiteri hi ha volta de creueria. La construcció és de grans rebles i morter, amb carreus angulars. 

Sant Cristòfol de Fonolleres és un edifici religiós inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia