PASSEJANT BAIX EMPORDÀ
L’església parroquial de Sant Martí és a l’extrem septentrional del poble de Fontanilles, al seu punt més alt. El nucli del poblet s’escampa, sense crear un espai urbà ben definit, per la carena i els vessants de llevant d’un serrat de poca elevació, però des d’on hom pot dominar amplis horitzons sobre la plana drenada pels cursos inferiors dels rius Daró i Ter.
L’església de Sant Martí de Fontanilles fou consagrada l’any 965 per Arnulf, bisbe de Girona. Jaime Villanueva afirmà haver vist, al començament del segle XIX, una còpia de l’acta de consagració que era guardada a l’arxiu de Sant Pere de Rodes, aleshores a Vila-sacra.
En l’acta de dotació de la canònica de la catedral de Girona, l’any 1019, entre les possessions que rebé la comunitat figura l’església de Fontanilles amb les seves pertinences. Era una de les moltes donacions que feia el bisbe Pere de Carcassona, impulsor de la renovació de la vida canonical de la seu gironina. Aquesta església torna a aparèixer en la nova dotació de l’esmentada canònica, feta pel mateix bisbe, l’any 1031.
Al final del segle XII Sant Martí de Fontanilles havia passat a ésser domini de la canònica augustiniana d’Ullà. A l’acta de consagració de l’església prioral de Santa Maria d’Ullà de l’any 1182, surt esmentada entre les esglésies parroquials que, amb tots llurs drets, són confirmades al monestir.
L’església es relaciona en les Radones decimarum dels anys 1279 i 1280 i continua figurant com a parròquia en els nomenclàtors sinodals de la diòcesi del segle XIV i amb posterioritat.
Sant Martí de Fontanilles és una església romànica d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, la qual ha sofert una diversitat d’afegitons i transformacions en èpoques posteriors.
Els murs perimetrals de la nau i l’absis foren sobrealçats per una construcció alta, a manera de terrabastall, amb finestres a la part superior i petites espitlleres; és coberta amb teulada. A cada costat de la nau foren afegides dues capelles que tenen voltes d’arestes, i al sector septentrional de l’absis fou adossada una sagristia. Es renovaren la portada, al mur de migdia, i la finestra del frontis.
També és d’època tardana el campanar d’espadanya que ocupa tot el frontis, sobre el mur corresponent al terrabastall. Aquestes reformes i aquests afegitons són dels segles XVII i XVIII. Tots els elements interiors del temple romanen colgats per guixos d’arrebossats.
La nau i la capçalera romàniques són cobertes amb voltes apuntades; a la nau no hi ha arcs torals. L’absis s’obre per mitjà d’un simple plec. A l’absis hi ha l’única obertura romànica conservada: una finestra de doble biaix i arc de mig punt.
L’extrem superior dels murs laterals de la nau i el de l’absis són resseguits exteriorment per una cornisa de quart de cercle incurvat.
Al frontis s’observa —amb certa dificultat— el contorn del pinyó del mur romànic rematat per tres pilastres de la primitiva espadanya, malgrat haver quedat tot encastat en el sobrealçament tardà i estar molt amagat per restes d’arrebossats.
Els paraments romànics, als llocs on són visibles actualment, presenten un aparell de carreus no gaire grossos, escairats però sense polir, que s’afileren regularment. Per les seves característiques l’església pot ésser considerada del segle XII.
Sant Martí de Fontanilles és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada