PETJADES PEL CONFLENT
El poble vell de
Vernet, situat majoritàriament a la dreta del Cadí, ha vist com les
modernes ampliacions del poble s'han estès sobretot davant seu, a l'esquerra
del riu. El poble vell és al cim d'un turó dominat pel Castell de Vernet i
l'església de Sant Sadurní, antigament capella de Santa Maria del
castell.
Vernetum (lloc plantat de verns, força abundants a la llera del Cadí i del Sant Vicenç) és documentat des del 863. Era propietat dels comtes de Cerdanya, però entre 1005 i 1007 el comte Guifré II de Cerdanya i la comtessa Guisla en donaren la possessió al monestir acabat de fundar de Sant Martí del Canigó, que en posseí la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim. El terme aleshores comprenia el poble de Castell de Vernet, o, simplement, Castell, on hi havia el Castell Vell de Vernet, cosa que va motivar el nom del poble. Els esments del castell anteriors al segle XII fan referència a aquest castell vell.
La història més recent de Vernet està lligada molt especialment a l'explotació de les fonts termals alcalines. Conegudes des d'antic, l'abat de Sant Martí del Canigó Pèire Poderós feu construir just a principis del segle XVIII un hospital militar amb uns edificis annexos.
Víctimes d'un incendi uns anys després, i secularitzat el monestir després de la Revolució Francesa, el 1788 el doctor Pere Barrera, de Perpinyà, reconstruí aquests edificis. El 1832 es creaven a la dreta del riu les Termes Mercader prop d'unes fonts d'aigües sulfuroses, i el 1834 foren dos antics comandants de la guarnició de Vilafranca de Conflent els qui adquiriren els edificis de l'antic hospital militar, a l'esquerra del Cadí, i hi crearen el que seria popularment conegut com les Termes dels Comandants.
Sant
Sadurní de Vernet,
o Santa Maria de Vernet,
o del Puig, és l'església romànica situada dalt
del turó que domina el Vernet actual, on es troba el nucli vell del poble, al
costat del Castell de Vernet. En un principi era la capella del castell,
però amb el pas del temps es convertí en l'església parroquial del poble de
Vernet en abandonar-se l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de
Vilallonga.
Aquest primera església és esmentada per primera vegada l'any 874, però una avinguda del Cadí l'ensulsià el 1710. Aleshores la funció parroquial passà a la capella de Santa Maria del castell, que acollí també l'advocació de sant Sadurní. La capella del castell era esmentada el 1176, quan l'abat Pere de Sant Martí del Canigó renovava la concessió a Pere de Castell d'una terra que es trobava prop del temple. Torna a esmentar-se el 1217, quan l'abat del Canigó autoritzà els habitants del lloc a construir cases en els vessants del turó.
La porta d'entrada s'obre a la meitat occidental de la façana sud. Està formada per un únic arc de mig punt adovellat, llinda i timpà monolítics sense decoració. Conserva un conjunt de ferramenta i forrellat de tradició clarament medieval. L'aparell de l'edifici és variat: els murs sud i oest presenten un parament de carreus de granit de color daurat i d'una grandària considerable, ben escairats i polits, mentre que el mur nord té carreus petits i blocs de pedra no gaire escantonats. En conjunt es pot considerar una construcció de la segona meitat del segle XII.
A l'interior es conserva una columna fragmentada que sembla que procedeix de l'antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada