SANT SEBASTIÀ DE FONT-RABIOSA. CAPCIR

 PETJADES PEL CAPCIR 

Sant Sebastià és l'església parroquial del poble de Font-rabiosa  i està situada a la zona sud-est del nucli de població, a la dreta del Torrent, mentre que la major part del poble és a l'esquerra d'aquest curs d'aigua. 

Una de les primeres mencions documentals conegudes del lloc de Font-rabiosa data de l’any 1308, precisament amb motiu de la venda d’aquest indret, escrit amb la grafia Fonte Rabioso, feta per Bernat de So al rei Jaume II de Mallorca; en l’escriptura es descriuen les afrontacions territorials d’aquesta vila, la qual llindava amb els termes de Formiguera, Galba, Esposolla, Riutort, Querramat i Puigbalador. 

Pocs anys més tard, el 1317, el rei Sanç li retornà el lloc de Font-rabiosa en consideració als nombrosos serveis prestats, i a més li infeudà la justícia civil i el mer i mixt imperi sobre els seus habitants. A aquest mateix Bernat de So li fou concedit el títol de vescomte d’Évol l’any 1335 per part de Jaume III de Mallorca, i a partir d’aquell moment, Font-rabiosa es mantingué inclosa dins aquest vescomtat fins a la fi de l’antic règim.

Pel que fa a l’església de Sant Sebastià, és esmentada en un document fals datat l’any 908 i suposadament atorgat per Carles el Simple, pel qual aquest monarca confirmava a l’abadia de Sant Jacme de Jocó la possessió, entre altres esglésies, de la de Sant Sebastià de Font-rabiosa. Aquest precepte, en realitat, fou una falsificació portada a terme per l’esmentat monestir al segle XIII o XIV per tal de defensar els seus privilegis sobre el conjunt de parròquies de l’altiplà capcinès i també per fer front a les pretensions de l’abadia de Cuixà, que des de mitjan segle X tenia propietats a les terres meridionals del Capcir. 

De fet, les primeres referències certes de l’església de Sant Sebastià, màrtir narbonès del segle III, no són anteriors al segle XIV i cal dir que es tracta d’una advocació poc corrent a l’edat mitjana i única en aquestes contrades. 

Un antic costum —que segons alguns estudiosos tenia el seu origen en una promesa o vot fet arran de la Pesta Negra de l’any 1348— descriu com els habitants d’Aiguatèbia (Conflent) anaven en processó a l’església de Sant Sebastià de Font-rabiosa portant una roda plena d’espelmes que feien cremar durant l’ofici litúrgic davant l’estàtua del sant.

 

L’església parroquial de Sant Sebastià és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular i coronada a llevant per un absis semicircular; aquest temple, en la seva forma actual, respon a una reforma practicada en l’edifici alt-medieval l’any 1712, com consta en una inscripció situada en el portal obert a la façana de ponent. 

De l’església original avui només podem identificar el volum general de l’edifici, de la seva nau amb l’absis, on es conserva una finestra estreta d’una sola esqueixada, construïda amb carreuons de pedra acuradament tallats i amb un xamfrà exterior, i sobretot la porta de ponent. Aquesta portada és feta, com els portals rossellonesos del segle XII, amb llinda i timpà llis, i ressaltada per dues arquivoltes rectes, que arrenquen d’una imposta en cavet. 

Els paraments interiors i exteriors són totalment arrebossats, però deixen entreveure un aparell de reble amb carreus ben tallats a les cantonades i la portada. 

Conserva una estàtua de sant Sebastià del segle XVI, i un reliquiari del XVII. El retaule de l'altar és dedicat a sant Sebastià. És del segle XVII, signat per Melair, cosa que el vincularia al taller de Joan Jaume Melair. En el decurs d'unes restauracions modernes es descobriren uns frescos dedicats a la Nativitat i la Crucifixió que havien romàs amagats durant segles. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals: Catalunya Romànica i Viquipèdia