SANT FELIU DE LLADÓ. ALT EMPORDÀ

 PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ 

L’església de Sant Feliu de Lledó, que fou parròquia fins el 1929, es troba a la part més alta de la vila. La primera citació documental de Sant Feliu és del 1017. El 1109 va ser donada al priorat de Santa Maria. La construcció de l’edifici actual fou ordenada pel prior Tomàs Verdeguer al segle XVIII.

Sabem per un carreu gravat que la nova església es començà l'any 1758. la inscripció diu així "INCEPTUM SECTO KALEN, APRIL MDCCLVIII", l'any 1761. les obres ja deurien haver acabat perquè aquesta data està inscrita en la façana flanquejant la porta. 

L'actual temple és d'una sola nau, amb capelles laterals, transsepte i capçalera carrada a l'exterior i poligonal en l'interior. A la façana hi ha la porta rectangular feta amb grans pedres ben tallades i decorada molt simplement amb motllures. Més amunt s'obre un rosetó. 

El contorn superior del mur és corbat. A l'esquerra de la façana es dreça el campanar de planta quadrada i té un cos superior de vuit arcades apuntades. Acaba amb una terrassa. Una torre quadrada molt més baixa 3es troba a l'altre costat de la façana, és rematada per un teulat a quatre vents. Les voltes de la nau, les capelles i les capçaleres són de llunetes.

En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, es descobrí un encenser d’època visigòtica, de bronze i de forma hexagonal, amb tres petges a la base en forma de peus de lleó i tres merlets a la part superior en forma d’ocells oposats, dels quals surten sengles cadenes que s’ajunten en una argolla per a penjar l’atuell. Aquesta peça, que devia tenir un ús funerari o votiu, és d’origen copte i datable al segle VII. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.  

Sant Feliu de Lladó és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia