dimarts, 20 d’agost del 2024

CAPELLA DE SANT BARTOMEU. NAVARCLES

 TERRES DEL BAGES 

Al marge esquerre del riu Llobregat i dalt la carena que contempla l'aiguabarreig d'aquell amb el Calders, s'edificà el primitiu poble de Navarcles. Tenim notícia de la seva existència des de l'any 940, en plena conquesta del territori català als sarraïns. 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom. 

Es va construir sobre una antiga vil·la romana datada del segle I fins al segle IV després de Crist. Segons el llibre de Navarcles de Fortià Solà, no tenim notícia de l'època en què es va fundar la capella. Però les primeres dades que ens permeten situar-la en el temps són unes monedes de l'època de Jaume I (segle XIII) que es van trobar a la base de l'absis. 

La devoció a Sant Bartomeu (apòstol) es va estendre l'any 1157 quan es va trobar un cofre amb les relíquies. Les primeres referències escrites al Sant són del 1291 i 1312. Al llarg del s. XVI s'hi celebrava la missa dels diumenges que era molt concorreguda. El 1910 s'hi anava en processó el dia 24 d'agost dia de Sant Bartomeu, s'adoraven les relíquies del sant i es cantaven els goigs. 

L'església apareix citada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles, mentre que el 1312 se la cita com a Sant Bartomeu i Santa Margarida de Navarcles. No passà mai de ser una capella de fora vila depenent de la parroquial de Santa Maria de Navarcles, la qual al llarg del segle XII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages.

La primera reforma important es va fer al s. XVII, ja que el 1697 el bisbe va ordenar que enllosessin la capella i eliminessin l'altar de la banda de l'epístola. Es coneix que les reformes es van allargar fins al 1726, quan el responsable, el rector Mn. Llorenç Riera la va ampliar incorporant el porxo a la zona de culte. Els dos arcs de la façana sud es van tapiar i la portalada antiga es va traslladar a la situació actual. 

La capella no va patir més canvis ni reformes fins al 1936, quan durant la Guerra Civil fou profanada, igual que l'església de Santa Maria de Navarcles. 

A partir d'aquest moment va quedar abandonada i sense culte, convertint-se en magatzem de l'Ajuntament. El 1962 es va enfonsar el sostre i la paret nord i va romandre en estat ruïnós fins al 1984 quan la Diputació de Barcelona va iniciar-ne la reconstrucció. Les obres van durar fins al 1990 i com que ningú no sabia com era abans es va optar per consolidar les parts antigues, protegir-les i refer-les amb materials moderns. 

Així, doncs, aquest edifici romànic constava d’una petita nau capçada vers llevant per un absis semicircular llis, que gairebé és tan ample com la nau. A diferència de les altres esglésies romàniques, la finestra que perfora els seus murs no s’obre al centre de l’hemicicle, sinó que és força descentrada, bo i situant-se a la banda esquerra de l’interior del santuari. Actualment és cegada, però hom encara pot constatar que ha estat oberta amb doble esqueixada.

 A la banda dreta de l’absis i molt a prop del sòl hi ha un petit nínxol quadrat excavat al mur, que probablement és d’època més tardana. 

Al mur frontal, que tanca la nau a ponent, hi ha la portalada i és coronat amb un campanar de paret força allargassat, que és format per una sola obertura coberta amb un arc de mig punt adovellat. El que més crida l’atenció d’aquest cloquer és que no és situat al centre del cimal del mur, sinó que és totalment desplaçat a l’esquerra de la paret, de tal manera que el braç dret arrenca gairebé del centre del mur frontal.


Actualment és un Espai d'Art on s'hi realitzen exposicions. 

Sant Bartomeu de Navarcles és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental Ctalunya Romànica, Viquipèdia i web Ajuntament de Navarcles


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada