Rubió, de vegades també
anomenat Rubió del Cantó, pertanyia
ja a l'antic terme de Soriguera, abans que aquest s'ampliés
amb Estac. Rubió disposà d'una entitat municipal
descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir
el 1992.
La primera notícia sobre el lloc de
Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i
de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles. Aquesta vila devia
ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes
de Rubies.
La seva
església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al
començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi
de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós. El 1575, Sant Salvador
era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort. Actualment
és una església annexa de la parròquia de Rialb.
El poble de Rubió és a prop de
l'extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del barranc de les
Comes de Rubió. Està situat en un esperó del vessant sud de la Roca de
Coma-sarrera i sud-est de la Basseta, en un petit turó que forma la
carena en aquell lloc i que domina el poble pel nord. Les cases s'estenen en
els laterals oest, sud-oest i sud d'aquest turó, amb l'església de Sant
Salvador a l'extrem de llevant del poble. que depèn de la
de Llagunes. Recorre el poble un sol carrer, irregular i que fa una
giragonsa.
És el nucli més alt habitat
permanentment de Catalunya. Actualment forma una entitat local
menor amb junta administrativa pròpia. Antigament formava part del Vescomtat
de Pallars. L'entitat local menor de Rubió no consta quan va ser creada, però
era una de les pedanies existents des de molts anys enrere. Eren regides per un
alcalde pedani.
Sant Salvador és una petita capella de
planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest
també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en
un moment posterior a la resta de l'edificació.
A cada costat de la nau s'aixeca
una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen
certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar
l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord
existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada. L'aparell emprat són
blocs de gres roig local i de conglomerat.
La coberta a dues aigües és de
lloses de llicorella.
Sant Salvador de Rubió és un bé
inventariat
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia,
Catalunya Romànica
