SANT ANDREU DE MALMERCAT. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ

 CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ 

Malmercat és situat a l'esquerra (llevant) de la Noguera Pallaresa i a 960 m d'altitud. És a la dreta del Barranc del Camp de Quilla just en el lloc on aquest barranc passa a denominar-se el Carcaó. Aquest barranc és afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a través del Barranc del Cós. El poble és en una carena formada a migdia pel barranc esmentat i a tramuntana per la Costa de Corcó, que s'aboca sobre la plana de l'esquerra de la Noguera Pallaresa. 

L’església de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s’esglaonen les cases. 

Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l’església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en què llegà un alou a l’església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d’un mas a Malmercat a favor del monestir de Gerri el 1204.

Precisament el contingut del primer document fa pensar que Sant Andreu era la capella del castell que tenia les funcions de parròquia. Almenys així era al principi del segle XIV, quan, com a parròquia del deganat de Montenartró, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. En aquest supòsit, l’actual capella de Santa Eulàlia de la casa Macareno o castell de Bielsa seria posterior, tal com ho indica la seva factura. 

En la visita pastoral del 1575, Sant Andreu era església parroquial de l’oficialat de Sort i tenia com a sufragània Santa Coloma de Tornafort. En la visita del 1758 es fa constar que les cobertes de l’església es troben en mal estat. Actualment és adscrita a la parròquia de Rialb. 

L’església de Sant Andreu és un edifici molt transformat pel sobrealçament de la nau i l’afegiment de capelles laterals. L’únic element que deixa veure l’origen alt-medieval de l’edifici és al costat nord de la façana de l’absis, on es conserven dues lesenes i part d’una finestra, que permeten de suposar que l’obra original era un edifici construït, probablement al segle XI, dins els modes llombards. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Catalunya Romànica