SANTA EULÀLIA DE SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ

 CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ 

Malgrat ser el poble que dona nom al municipi, es tracta d'un poble petit, que actualment no ostenta ni tan sols la capitalitat del seu municipi (recau en Vilamur). El poble és a la vora dreta del riu del Cantó, esglaonat en una petita carena, amb un desnivell d'una 50 metres d'altitud entre les cases més baixes i les més altes. 

Poques són les notícies històriques sobre el poble de Soriguera i la seva església. En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’inclou l’església de Santa Eulàlia de Suriguera.

En la visita pastoral del 1575, Santa Eulàlia, dins l’oficialat de Sort, tenia com a sufragània Sant Esteve de Junyent. Situació que s’havia capgirat en la visita pastoral del 1758, en què la parròquia principal era Junyent i Soriguera la sufragània. 

L'església de Santa Eulàlia és situada a la part alta del poble, prop de l'extrem nord-est.

Petita capella de murs de pedra que presenta planta rectangular amb capçalera orientada al nord i la porta d'accés de reduïdes dimensions, als peus de la nau. Aquesta està formada per una arc de mig punt. Per damunt de la porta s'inscriu un petit òcul. Fins al 1962 presidia la façana una espadanya de doble arcada. La coberta és de llicorella és a dues vessants. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documentals. Viquipèdia i Catalunya Romànica