CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ
En la nostra visita, al despoblat medieval de Santa Creu, no podíem deixar d’observar la seva petita església, situada a la part més alta del recinte i formant part de la muralla. Al seu costat una torre de defensa.
L’acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d’Urgell, que avui datem a principis del segle Xi fa referència a les parròquies de Siarb, Llagunes i Serbans, en mans del vescomtes de Pallars. Apareixent documentats els vuit pobles que configuren la vall a l’actualitat de mitjans del segle X a mitjans del segle XIII.
L’any 1010, amb la Canònica de la mateixa Seu es confirma la possessió de vàries parròquies de la vall i, entre elles la de Sant Sadurní a la vila de Siarb, sent considerada plausible la hipòtesi d’identificar el poblat de Santa Creu de Llagunes amb aquesta vila i parròquia. L’any 920 Ramon II de Pallars-Ribagorça aconsegueix la independència dels territoris sud pirinencs del Comtat de Tolosa, qui els annexionà desprès de la conquesta franca a inicis del segle IX.
En aquest context van viure els habitants de Siarb fins a l’abandonament progressiu del l’assentament en una data indeterminada entre finals del segle XIV a mitjans del XV.
L’ermita de Santa Creu de Llagunes és un petit edifici de planta rectangular. L’absis és semicircular. Una particularitat és que la finestra que il·lumina l’interior és situada en un lateral. Segon sembla podia ser la causa al formar part de la muralla. A l’interior hi ha bancades laterals per asseure.
La teulada és a doble vessant i la coberta de pedra. La porta d’entrada és d’arc de mig punt i situada al mur sud, així com l’anteriorment esmentada finestra.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada