Rubió, de vegades també anomenat Rubió del Cantó, pertanyia ja a l'antic terme de Soriguera, abans que aquest s'ampliés amb Estac. Rubió disposà d'una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992.
La primera notícia sobre el lloc de
Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i
de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles. Aquesta vila devia
ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes
de Rubies.
La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós. El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort. Actualment és una església annexa de la parròquia de Rialb.
El poble de Rubió és a prop de l'extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió. Està situat en un esperó del vessant sud de la Roca de Coma-sarrera i sud-est de la Basseta, en un petit turó que forma la carena en aquell lloc i que domina el poble pel nord. Les cases s'estenen en els laterals oest, sud-oest i sud d'aquest turó, amb l'església de Sant Salvador a l'extrem de llevant del poble. que depèn de la de Llagunes. Recorre el poble un sol carrer, irregular i que fa una giragonsa.
És el nucli més alt habitat permanentment de Catalunya. Actualment forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Antigament formava part del Vescomtat de Pallars. L'entitat local menor de Rubió no consta quan va ser creada, però era una de les pedanies existents des de molts anys enrere. Eren regides per un alcalde pedani.
Sant Salvador és una petita capella de planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació.
A cada costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada. L'aparell emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat.
La coberta a dues aigües és de lloses de llicorella.
Sant Salvador de Rubió és un bé inventariat
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia,
Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada