SANT PERE DELS FORCATS. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Visitàvem el poble de Sant Pere dels Forcats I la seva església sota l’advocació del mateix Sant. 

 

Sant Pere dels Forcats (en francès Saint-Pierre-dels-Forcats)  és un municipi de 13 km²  amb una població de 260 h. 2009 situat a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.  Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la conca del Tet (que constitueixen el límit septentrional del terme), i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases (2.711 m. alt).

El poble (108 h. 1982), (1.571 m. alt) és aturonat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, que fou ampliada als segles XVII i XVIII, alhora que hom hi col·locà el retaule barroc de l’altar major.  

El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia, a més, els llocs de Sant Pere de Riufred (despoblat del municipi, a l’indret del nucli de Sant Pere), Planès i el Vilar d’Ovança; també en depengueren, fins el 1710, les noves poblacions de la Cabanassa i de Montlluís i l’hospital de la Perxa. 

El lloc era conegut com a portus Inforcatus; és a dir, encreuament del camí que menava al Conflent (Strata Francisca superior) amb el que portava cap al el Rasès (grado Redense). El 877, el lloc fou donat a Eixalada i Cuixà per la comtessa Ermessenda i els seus fills. Tot i pertànyer al comtat de Cerdanya, era part de l’Alt Conflent i depenia del bisbat d’Elna. El llogaret del Molí del Riu o Riufred és a migdia d’aquest, i hom el troba documentat des del segle XI. 

El document de donació de la comtessa i fills deixa força ben especificat el lloc: 

“ in portu Inforcatus donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum decimis et primitiis et omnibus oblationibus sibi pertinentibus; et afforntat ipsa parrochia Sancti Petri de una parte in campo Agreval, de alia in chero Ennegone, de tertia in Catella pendenta, de quarta in rivo Bolcharia, de quinta in strata Francisca superiore usque in grado Redese, et sic tendit per ipsa Tete. 

Es tracta, doncs, de la propietat de l'església i dels seus drets parroquials en el terme que s'assenyala; no hi ha heretat adjunta de cap mena. 

Aquesta idea la tradueixen molt bé els inventaris de les butlles del 950 i el 968 (aps. 73 i 94) i dels preceptes del 952 i del 958 (aps. 76 i 86); parlen sempre exclusivament de l'església o parròquia de Sant Pere dels Forcats i en tot cas afegeixen, com el precepte del 958, «amb els seus delmes». 

 

Poca cosa a dir de l’església molt modificada durant el pas dels anys. Les fotografies donen evidència de la seva actual construcció. 

 

Fins al 1790, el terme de Sant Pere dels Forcats va pertànyer a la "viguerie de Cerdagne" (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i del cantó i de la rodalia de Montlluís. 

L’estació d’esquí Domaine Cambre d’Aze és un lloc privilegiat pels esquiadors amants de la natura. També ha adquirit importància el turisme d’estiueig. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.