divendres, 30 d’octubre del 2015

SANTUARI DEL REMEI. CREIXENTURRI. CAMPRODON.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Pujàvem en direcció a Camprodon i des de la carretera divisàvem aquesta gran església i ens meravellava la seva construcció. En trobar una cruïlla senyalitzada amb el nom del Remei, una vegada sobrepassat el càmping, sense dubtar van aventurar-nos per la pista.

 
Creixenturri (o Greixenturri) és un llogaret (23 h. 2009) del municipi de Camprodon (pertanyent fins al 1965, a l'antic municipi de Freixenet de Camprodon). Es troba aigua avall de la vila, a l'esquerra del Ter,  Comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià. 

A la nostra habitual consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Segons Parasols, del llatí Crescentii turris, ‘torre (sepulcral) de Crescenci’ (Monsalvatje Not. hist. x, 292). Però sembla més probable que el mot, o almenys el darrer element (turri), sia d'origen basc. Les formes que apareixen en els documents primitius, són: Graxanturi (a. 904), Crexsenturi (a. 953), Cressenturi (a. 1017), Grexenturio (a. 1169): cf. Alsius Nomencl. 133, Botet Geogr. Gir. 847.
 


El primer esment del lloc és del 904 quan el bisbe de Girona Servusdei consagra l’església de Sant Pere de Camprodon  i li uní diverses vil·les entre les quals figurava la de Creixenturri. El 952, trobem esmentada una església de Sant Cristòfol, que fa suposar era bastida on ara hi ha l’església del Remei. 

L'antiga església parroquial romanica de Sant Cristòfol (930?) després dels terratrèmols dels anys 1427-1428 entrà en decadència i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507. Al terme, també s'hi troba el castell de Creixenturri, documentat des del segle XIII i destruït el 1554.

 
Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer). A finals de segle es fan reformes fins a configurar-la tal com avui la coneixem. Eclecticisme neogòtic. 

La imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei.  

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del "Forat".  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada