Situat dins el
recinte urbà de la ciutat de Berga la primera notícia documentada és de l’any
1220 quan el cavaller Bernard de Saga
cedeix al comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, la
facultat d’erigir i edificar una església en el lloc anomenat “Hospital de
Berga”, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant
Joan. Així la primera església romànica de Sant Joan fou una capella de la casa
de l’Hospital, casa que l’any 1236 tenia ja organitzada una comanda a la vila i
era plenament independent.
L’any 1306 el comte de Pallars, Arnau Roger féu construir un altar dedicat a Sant Miquel.
L’any 1377
Brunissenda de Besora, tercera abadessa de Santa Maria de Montbenet, adquirí la
casa de l’Hospital de Sant Joan per tal de convertir-la i adaptar-la a les
necessitat del monestir cistercenc. Les monges de Montbenet residiren a l’antic hospital i església fins el 1569.
Malgrat sota la mateixa advocació construïren una capella a Sant Bernat i la imatge de la Mare de Déu presidí l’altar
major.
Entre els anys
1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat masculí dependent del gran
monestir de Santa Maria de Poblet; l’intent de vida comunitària no reeixí i de
nou fou abandonat. El 1702 el monestir
de Poblet va vendre l’edifici a la família Canudes, la qual el traspassà als
mercedaris el 1708, comunitat que l’habità i regentà fins a la exclaustració
del 1835.
El municipi de
Berga instal·là les escoles municipals i el control de Consum a les seves
dependències. Actualment continua com a església i les dependències han passat
a formar part del Casal Cívic de la ciutat.
L’església de Sant Joan fou parròquia de la vila entre els anys 1897 i
1909.
L’any 1911 forma
part com a sufragània de l’església parroquial de Santa Eulàlia.
Fou malmesa
l’any 1936 i el servei de la conservació de monuments de la Diputació de
Barcelona féu una intervenció.
Podem dir que
l’actual edifici de Sant Joan de Berga respon a diverses etapes constructives
les quals agafen un ventall històric molt dilatat.
Menció especial
és un capitell, que conserva restes de policromia, d’una datació propera al
segle XII.
Recull dades:
Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada