El terme
d’Alpens és el més septentrional de la subcomarca del Lluçanès. També és el
punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès.
Tot el terme
pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del
santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses. Era
format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
La notícia més antiga
del terme és de l’any 1074 quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un
mas situat a Sancta Maria de Pintos.
El monestir, ja des del principi el senyor alodial més important, esdevingué
senyor total quan l’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció del
tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual
fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
El poble
d’Alpens (855 msnm.) comença a ser conegut a la fi del segle XVI, gràcies a
l’arxiu parroquial, que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. És un nucli amb
aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de
Vinyoles, tot justa a la capçalera de la Riera Gavarresa.
El poble és
conegut pels seus treball de forja. Deambular pels seus carrers permet
contemplar molts exemples d’aquesta faceta artística. Les obres són en gran
part del ferrer Joan Prat (1898-1985).
L’església
parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat.
Reedificat l’any 1708 fou cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i
restaurada en 1840-45. Davant l'església hi ha una creu petita de pedra, així
com un petit mur que encercla una placeta davantera.
El campanar que correspon
al segle XV-XVI es construït a la zona més antiga. La base és feta amb pedres
irregulars i morter. Les pedres cantoneres són ben tallades.. En la part alta els carreus són
ben tallats i té les obertures de mig punt per a les campanes. A la part
superior, la balustrada és del segle XVIII.
El rellotge
format per l'engranatge de ferro, situat a la part baixa del campanar, les
peses, que originàriament eren de pedra però que ara són de ferro, i les campanes.
La maquinaria però es va baixar per tal que fos més fàcil de donar-li corda,
perquè encara funciona.
L'altre cos és
el de la capella central, amb un portal d'entrada en pedra treballada
formant dos pilars adossats als laterals; sobre la porta s'obre un petit nínxol
en forma de capella. Al centre de la façana hi ha una rosassa.
La capella del
baptisteri és situada en el fons de l'església, adossada al mur occidental, a
la dreta de l'entrada principal. Esta formada per una arc rebaixat a
l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica
baptismal. Aquesta pica té una conca semicircular amb relleus de flors i fulles
d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, també en relleu, una serp
cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el
baptisme.
La capella del
Sagrat Cor sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella
lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions
que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment
repintades després de la reconstrucció posterior a la guerra de 1936.
Al mur oriental
de l'església hi ha un retaule de Sant Pere de Serrallonga del segle
XVII. Trobem també l'altar major de Santa Maria del segle XVIII.
En aquesta
església es donà un fet transcendental en les guerres carlines: el 9 de juliol
de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty que comandava les tropes governamentals
rebé un tret que li causà la mort i que sembla que fou disparat des del campanar
de dita església. Els carlins encapçalats pel general Savall guanyaren així
l'anomenada Batalla d'Alpens. Carles VII donà al general el títol de Marquès
d'Alpens.
Santa Maria d'Alpens és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada