El poble d’Odèn
(18 h. 2005/ 1291 msnm) és format per un conjunt de masies disseminades.
Els primers
decennis del segle XII foren una època de donació de castells i d'esglésies a
la canònica de Solsona. Una d'aquestes donacions fou la que l'any 1114 feien
Miró Arnau, la seva muller Guilla i els seus fills quan traspassaven
a Santa Maria de Solsona l'església de Santa Cecília d'Odén i el
castell del Soler d'Odèn. A partir d'aquest moment l'església surt esmentada en
diverses ocasions (1124, 1150, 1163, 1180, 1188) confirmant la seva donació a
Santa Maria de Solsona.
Ramon d’Odèn en
el seu testament, l’any 1212, abans de peregrinar a Sant Jaume de Galícia, va
deixar tots els seus drets sobre els castells d’Odèn i de Timoneda al monestir
de Solsona.
Des d’aleshores
fins a la desamortització fou del domini dels pabordes de Solsona i després de
la comunitat de canonges. La comunitat nomenava el batlle, que sovint era de la
masia del Call d’Odèn, veïna al Castell.
L’antiga església,
d’estructura arquitectònica molt primitiva, s’alça al peu de l’encinglerada
serra d’Odèn, sota les restes de l’antic castell d’Odèn.
Aquestes restes,
que encara es poden observar al costat de la nova, fan suposar que es tractava
d'un edifici d'una sola nau rectangular i coberta amb volta
apuntada. A ponent hi resten encara uns metres de la volta apuntada primitiva,
on va construir-s’hi la sagristia.
El mur de
migjorn fou aprofitat per a la nova
construcció, sent el mur de tramuntana de l'església nova. En aquest mateix mur
hi ha una porta tapiada, que coincideix amb una capella, d'arc de mig
punt i amb restes de dovelles.
La nova església fou bastida al segle XVIII i modernament ha estat restaurada, almenys pel seu estat actual. No he trobat cap descripció d’aquest nou temple.
Santa Cecília d'Odèn és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada