SANTA MARIA DE LLADURS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS 

Visitàvem el terme de Lladurs i dalt d’un turó veiem l’església de Santa Maria. Per la forma de l’edifici sabíem que és una construcció moderna. Però quasi sempre en el lloc on hi ha una església actual en moltes ocasions ha hagut una d’anterior. Las recerca de dades ens ho ha confirmat.

 

En la consagració de Sant Llorenç prop Bagà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs (Ladurcio). La qual no era la parroquial del lloc atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda (Odèn), de l’any 900, ens assabenta que ho era de Sant Martí. L’any 1037 apareix de nou esmentada en la veta d’uns alous (Ladurc). Aleshores possiblement no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà ja que en l’inventari dels béns de Sant Llorenç de Morunys, situable a mitjan del segle XI incloïa aquesta església (Ladurz). L’any 1095 es esmentada en la confrontació d’un alou de Timoneda.

A finals del segle XVIII sembla ser era una sufragània de l’església parroquial de Sant Martí, prop del castell, que mantenia a mitjan del segle XIX. En la reorganització del bisbat de Solsona de l’any 1897  deixa de ser sufragània de Sant Martí. 

La caseria de Lladurs (75 h el 2005), situada a 834 m d’altitud, és el centre més actiu d’aquest terme. És un conjunt de masos disseminats i centrats per l’església parroquial i l’ajuntament. Les restes de l’antic castell de Lladurs i de la primitiva parròquia de Sant Martí de Lladurs s’alcen en un tossal espadat. 

L'any 1928 el bisbe Vidal i Barraquer va fer edificar la nova església, segons consta en la dovella central de la porta d’entrada. 

És una església moderna amb tendències neoclàssiques rurals. L’edifici és d’una nau de planta rectangular.  L’interior està constituit  per quatre trams coberts amb voltes bufades reforçades amb quatre arcs torals de mig punt sostinguts per pilastres. La capçalera és recta.

La façana situada a nord-est té una porta d'arc de mig punt amb llinda de pedra. Té un gros rosetó amb vitralls al damunt. El parament és de pedra i morter, excepte a les cantonades i al campanar que són de pedres picades i tallades. 

Interiorment els murs estan pintats de blanc grisenc i les pilastres i arcs torals de blau clar.

Guarda una imatge policromada del segle XV de la Mare de Déu, procedent segurament d'un retaule.

El campanar pertany a la mateixa época de construcción de l’església. Té planta quadrada està coronat per una cornisa i per un mur baix de merlets esglaonats que envolten una teuladeta piramidal amb una creu de pedra al cim. En la part superior les campanes són situades en una cel·la que queda oberta a cada cara amb amples finestrals d'arc de mig punt.  

Santa Maria de Lladurs és un Bé Inventariat i forma part de la diòcesi de Solsona. 

 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau