Visitàvem
l’església de Sant Pere de Matamargó situada en un promontori i al costat del
cementiri on un cartell ens informava de la situació a la part alta, on hi ha
una creu, de les restes del desaparegut castell de Matamargó.
Matamargó (46 h.
2009) és una de les cinc entitats de població del municipi
de Pinós. Ës situada al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren
al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre el
termes de Su i Salo. El poblament és dispers en les masies que componen
l'entitat.
La plaça de
l'església queda emmarcada, pel nord, amb les parets i
la porta d'entrada d'un molt acurat cementiri, i
pel sud per l'edifici de la rectoria. El conjunt és el centre
cívic i supleix l'inexistent nucli de l'entitat de població de
Matamargó.
El lloc de
Matamargó és esmentat ja l'any 1086, any en què el vescomte de
Cardona deixa a la seva muller i al seu germà entre
altres castells el de "Matamargon";
el lloc era vinculat doncs a la gran família vescomtal, comtal, i ducal
de Cardona i formava part de la seva batllia fins al segle
XVIII.
La primera
església de Sant Pere deuria ésser l'església també del castell i la parroquial
del lloc. Al s. XVII la primitiva església fou ampliada i remodelada totalment
i així quedà també modificat totalment l’àmbit casteller.
El rector Gaspar
Brufau va contractar les obres l’any 1650 i el senyor del lloc Josep Lluc hi
dugué a la seva inauguració les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Caterina, i Sant
Antoni de Pàdua de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les
Cases.
L’església és
d’una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri rectangular al costat
de llevant i la façana orientada a ponent. A ponent i tramuntana s’alça també
el campanar de l’església , de planta quadrada i coronat per una balustrada .
La porta segueix
un model molt usual de l’època: és coronada amb un frontó d’arc de mig punt
rebaixat que conserva el símbol de Sant Pere i la següent inscripció: “Tu est Petrus et super hanc petram edificabo
ecclesiam meam Mattm. 1618”
El retaule barroc
del seu interior és una obra molt notable de diverses generacions dels
escultors Pujol. Fou encarregat a Segimon Pujol, escultor de Folgueroles i el
seu fill Francesc Pujol, i va ser acabat l’any 1796.
Per la
magnificència del retaule l'església també és coneguda popularment com la Catedral
dels Pagesos. Denominació que l'estudiós del barroc Joan Vilamala transmuta
en la de Catedral dels Pujol per remarcar-ne les diferents
aportacions d'aquesta nissaga d'escultors.
Ja que no hem
pogut fotografiar el retaule, l’església era tancada, m’he pres la llibertat
d’utilitzar una arxiu de VQ per mostrar la seva bellesa.
Sant Pere de Matamargó és
un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada