En aquesta
ocasió havíem anat a Vilada al sepeli d’un familiar i amic celebrat a la
parroquial de Sant Joan. En baixar pels
carrers del poble ens trobàvem amb la petita capella de la Mare de Déu de
Fàtima. Aquesta capella està situada prop de l'ajuntament de Vilada, en un
indret més cèntric que el lloc on es troba l'església parroquial.
En la recerca
trobàvem una fitxa del Patrimoni Cultural de Vilada que ens ha facilitat una
extensa explicació. Aprofitant-nos de la seva informació fem aquesta petita
crònica.
La història de
la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va
ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona.
Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial,
devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i
gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de
dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial
acabada. Per aquest motiu, el 1953 va construir-se la capella en uns terrenys
que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la seva inauguració
s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient
festiu.
Tanmateix,
després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa,
possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple
parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a
l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella
de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per a
condicionar-lo amb nou mobiliari. L'escola Xarxa de Berga va fer donació d'uns bancs que han substituït als que hi havia, molt deteriorats pel pas dels anys
És una capella
moderna advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i
presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església
romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La
part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar
d'espadanya, on s'hi alberga una campana.
No obstant, no
presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment
per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la
imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que
fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial.
Quan ja feia
temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de
part del local parroquial annex. Les reformes d'ampliació també van servir per
repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on
s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima.
La imatge de la
Mare de Déu de Fàtima i el sagrari han estat restaurats per la restauradora
berguedana Maria Herrera. El grup anomenat "Associació Cultural Dones de
Fàtima", que habitualment col·labora amb la Parròquia, va fer-se càrrec de
cobrir les despeses de restauració.
Una mostra de
com la col·laboració entre les persones del poble i alguna entitat amiga han
aconseguit crear un lloc de culte adient al temps actuals.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada