Conec el lloc de Conanglell des de
fa molts anys. Era un dels llocs on els viatjants anàvem a dinar quan, portats
per la feina, pujàvem a Torelló. Recordo un bon menjar, a preu econòmic, i una
bona taula voltada d’amics que ens dèiem les novetats dels clients.
Conanglell aleshores era un conjunt
de cases velles, segurament les restes dels quarters, i una explotació d’àrids
per la construcció amb molts camions
circulant. La petita església abandonada era en el planell envoltada de
tractors camions i pedres.
Anys després he tornat, han
desaparegut les cases velles i només es manté dempeus l’edifici de l’església
bastant restaurat, però enmig d’un camp i sense cap camí determinat per
accedir-hi. A l’altre costat de
carretera una petita urbanització de nova edificació.
Conanglell és una caseria a la dreta
del Ter, a l’interior d’un pronunciat meandre, davant Torelló, antigament formada
per una gran masia i les antigues dependències.
Pels anys 1125 i 1126 el lloc és
esmentat com a vila i com a puig de Connangulo. N'eren senyors el senescal
Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d'aquesta, Ot. El
1139 donaren la torre a Bernat Ermengol de Freixenet. Per successió la domus
passà a Saurina de Manlleu, filla de Bernat de Manlleu i Saurina de Freixenet,
i muller de Ramon de Malla. L'any 1233 els esposos reberen de Garsenda de
Montcada i del seu fill Gastó autorització per traslladar la domus de
Conanglell al lloc que volguessin dintre dels termes del lloc.
La nova domus fou construïda en el
pla i ja era habitada el 1242. Restes de l'antiga edificació són visibles
encara en un pujolet veï. Posteriorment, la domus depengué dels Malla i
Conanglell, els quals l'any 1736 van cedir-la a l'Hospital de Vic i a la Casa
de la Misericòrdia, les quals encara són propietàries. Des de 1857 fou ocupat
per diferents cossos de l'exèrcit i l'establiment d'aquests propicià la creació
del nucli de població. Durant la segona república espanyola va ser abandonat
La finca fou ocupada pel Cos
d’Enginyers de Barcelona. Des del 1857, desprès de la II guerra Carlina, com a
lloc estratègic, Conanglell va estar ocupat per diferents serveis de l’exèrcit.
La darrera destinació sembla ser com a Casa de Remonta.
Santa Bàrbara de Conanglell és una
església de nau única amb murs de carques arrebossats i pintats. La coberta és
a doble vessant de teula aràbiga. Presenta un portal a la façana oest amb forma
d'arc de mig punt sobre el qual trobem un frontó semicircular amb una creu
inscrita a l'interior del quart de cercle; culminen la mateixa façana una
rosassa sense vitralls, una finestra d'ogiva i un petit campanar d'espadanya.
A la façana nord s'obre un segon
portal també amb frontó semicircular decorat amb un crismó. Sota el ràfec dels
murs s'aprecien decoracions d’estil gòtic. A la façana est existeix un únic i
petit absis. A l'interior es conserven restes d'artesanat.
Santa
Bàrbara de Conanglell és
una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El conjunt dóna nom a
un veïnat del municipi.
Text i recull de dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada