dissabte, 25 d’agost del 2018

SANTA BÀRBARA DE CONANGLELL. MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

TERRES D’OSONA

Conec el lloc de Conanglell des de fa molts anys. Era un dels llocs on els viatjants anàvem a dinar quan, portats per la feina, pujàvem a Torelló. Recordo un bon menjar, a preu econòmic, i una bona taula voltada d’amics que ens dèiem les novetats dels clients.


Conanglell aleshores era un conjunt de cases velles, segurament les restes dels quarters, i una explotació d’àrids per la construcció amb molts  camions circulant. La petita església abandonada era en el planell envoltada de tractors camions i pedres.

Anys després he tornat, han desaparegut les cases velles i només es manté dempeus l’edifici de l’església bastant restaurat, però enmig d’un camp i sense cap camí determinat per accedir-hi.  A l’altre costat de carretera una petita urbanització de nova edificació.

Conanglell és una caseria a la dreta del Ter, a l’interior d’un pronunciat meandre, davant Torelló, antigament formada per una gran masia i les antigues dependències.

Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Connangulo. N'eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d'aquesta, Ot. El 1139 donaren la torre a Bernat Ermengol de Freixenet. Per successió la domus passà a Saurina de Manlleu, filla de Bernat de Manlleu i Saurina de Freixenet, i muller de Ramon de Malla. L'any 1233 els esposos reberen de Garsenda de Montcada i del seu fill Gastó autorització per traslladar la domus de Conanglell al lloc que volguessin dintre dels termes del lloc.

La nova domus fou construïda en el pla i ja era habitada el 1242. Restes de l'antiga edificació són visibles encara en un pujolet veï. Posteriorment, la domus depengué dels Malla i Conanglell, els quals l'any 1736 van cedir-la a l'Hospital de Vic i a la Casa de la Misericòrdia, les quals encara són propietàries. Des de 1857 fou ocupat per diferents cossos de l'exèrcit i l'establiment d'aquests propicià la creació del nucli de població. Durant la segona república espanyola va ser abandonat

La finca fou ocupada pel Cos d’Enginyers de Barcelona. Des del 1857, desprès de la II guerra Carlina, com a lloc estratègic, Conanglell va estar ocupat per diferents serveis de l’exèrcit. La darrera destinació sembla ser com a Casa de Remonta.

Santa Bàrbara de Conanglell és una església de nau única amb murs de carques arrebossats i pintats. La coberta és a doble vessant de teula aràbiga. Presenta un portal a la façana oest amb forma d'arc de mig punt sobre el qual trobem un frontó semicircular amb una creu inscrita a l'interior del quart de cercle; culminen la mateixa façana una rosassa sense vitralls, una finestra d'ogiva i un petit campanar d'espadanya.


A la façana nord s'obre un segon portal també amb frontó semicircular decorat amb un crismó. Sota el ràfec dels murs s'aprecien decoracions d’estil gòtic. A la façana est existeix un únic i petit absis. A l'interior es conserven restes d'artesanat.

Santa Bàrbara de Conanglell és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El conjunt dóna nom a un veïnat del municipi.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada