La Mare de Déu del Soler és una ermita (706 msnm.) situada
en un coster a la dreta de de la Noguera Pallaresa, vora de l’hostal Nou.
Pertanyia a l'antic terme d' Enveny
Es diu que en aquest indret existí
un castell i una comunitat de l'Ordre del Temple.
Tot i que d'origen romànic, segles
XII-XIII aquesta església fou profundament reformada durant el segle XVII-XVIII.
Entre les seves modificacions hi ha el campanar d’espadanya.
Durant el segles XIII i XIV era la
seu del Priorat de Soler4, dependent del monestir de Gerri. A partir del XVIII
es considera com una simple capella de l’església parroquial d’Enveny.
La Mare de Déu del Soler és un edifici
d'una nau rectangular, de proporcions molts allargades.
El presbiteri, però, no
sobresurt a l'exterior. A llevant hi ha un absis semicircular amb volta de
tambor i mancat, a l’exterior de tota decoració.
La
nau es troba dividida per tres arcs faixons que suporten la coberta de fusta i
el llosat. Un banc d'obra corre al llarg de la nau.
La
porta situada a migdia té un arc de mig punt format per dovelles molt
ben tallades i de grans dimensions.
El
gran campanar d'espadanya, d’estil barroc, de dos arcs ocupa tota la façana de
ponent i li confereix un perfil molt característic.
La
Mare de Déu del Soler ha estat la patrona de Sort i té força renom a tota la
contrada. El primer diumenge de maig s'hi celebra un gran aplec. S'hi venera
una imatge de la Mare de Déu amb l'Infant que, si bé és moderna, està feta
copiant l'antiga, malauradament desapareguda.
L’ermita
de la Mare de Déu del Soler és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada