Valldeperes (11h. 2009) era una antiga quadra
del municipi de Navars, al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m
alt.), drenat per la riera de Valldeperes,
afluent de l’esquerra del Cardener.
El topònim Valldeperes ja
és esmentat en la documentació medieval, relacionat amb les possessions
de Castelladral i el Mujalt. D’aquest nucli rural, que ja consta
el 977, destaca l’església amb un probable origen independent, però que aviat
fou vinculada a Sant Miquel De Castelladral.
El fogatjament del 1365-70
consigna dins la vegueria de Manresa "Castell edral e vall de peres,
d'en Pere de Vilalta, cavaller, XLIIII fochs". Lluís de Peguera l'any
1632 estableix a Valldeperes entre els llocs que són del rei dins la vegueria
de Manresa.
L'església de Santa Fe de
Valldeperes apareix documentada des de 1139 com Santa Fe de "Vall de
Peres". La capella respon a l'esquema, tan generalitzat dins l’àmbit rural,
d’una nau amb absis.
L'edifici només es pot considerar
romànic en part, ja que l'estructura original va ser alterada posteriorment amb
la incorporació de capelles laterals (la de la dreta, anomenada del migdia, va
ser acabada l'any 1658; la de l'esquerra no té cap inscripció que pugui datar
la seva finalització) que formen un transsepte amb la capçalera, la construcció
de la nau i de l'absis i amb la remodelació del mur frontal.
La porta principal, orientada a
migdia, té una llinda amb la data 1658. Sobre la porta, una finestra
d'esqueixada rematada amb un senzill arc apuntat. Corona la façana un
gros campanar d'espadanya de dos ulls, aquest té una particularitat
ja que rere seu s’amaga un petit comunidor.
Al mur de llevant, al costat de l'absis
hi ha un altre porta, orientada a la masia del Sunyer de Valldeperes, masia
veïna a l’església
S'hi conserven dos interessants
retaules barrocs del segle XVII: el del Roser, amb un conjunt de teles
pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la
pagesia catalana.
Malgrat pertànyer a Navàs, Bages,
Santa Fe de Valldeperes és més a prop de la vila de Cardona que del seu cap
municipal. Prop de l'església s'ha trobat moneda cardonina, en concret una
pellofa pertanyent a l’església.
Santa Fe
de Valldeperes és
un immoble que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada