SANT MARTÍ D’ARESTUÍ. LLAVORSÍ. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Arestuí és una petit poble (17 h. 2009/1141 msnm.) situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. El poble es troba al mig d’una extensa massa forestal.

Malauradament no es poden aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296. Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix. Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò.

L’església de Sant Martí és troba a l’extrem nord-oriental del poble entremig de les edificacions del poble. En depenia l’ermita de Sant Jaume.

L’església de Sant Martí devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “a lo antiguo”, fent referència al seu campanar d’espadanya.

Sant Martí d’Arestuí és una petita església d'una sola nau, amb façana a migdia i capçalera rectangular al nord. La façana, mig amagada per edificacions adossades, presenta una porta de mig punt dovellada, amb clau o dovella central més alta que les altres, per damunt de la qual s'obre un petit òcul.

Originàriament, la coberta era a dues aigües, amb porta i òcul de la façana centrats respecte al pinyó. Posteriorment, el llosat passà a ser d'una sola vessant, transformació visible en l'aparell de la part alta de la façana.

A l'esquerra de la nau i sobresortint entre les altres edificacions adossades, es troba el campanar, rematat per un capitell de llicorella. La façana és mig coberta per un arrebossat de calç.

Sant Martí d’Arestuí és una església catalogada en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau