Sorre
és un poble (14 h. 2009/1066 msnm.) situat a la vall d’Àssua, dominant la
confluència dels rius de Sall i de Bernui. De la seva església parroquial (Sant
Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre. Fins el 1976
havia pertangut al municipi d’Altron, població de la qual està separada al nord-oest
pel Barranc d'Altron. A ponent queden Llessui, la Torre, Saurí i Bernuí.
Sorre
estigué integrat, al segle XII dins de la Baronia de Bellera, però més
tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de
Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua. Després de
retornat a la corona el 1518, Sorre fou cedit a Bernat Areny; més tard
figura entre les possessions del Marquès de Llo.
El
lloc d’Assor, que podem identificar amb Sorre, apareix en l’acta de
consagració de la Seu d’Urgell. De la seva església parroquial dedicada a sant
Esteve no es coneix documentació anterior a la visita que realitzaren els
delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, en el seu recorregut
per les parròquies del deganat de Montenartró. Vers l’any 1526, ja dins
l’oficialat de Sort, n’era rector Pere Xanada.
Es
tracta d’un edifici totalment transformat, amb l’afegiment de capelles als
costats nord i sud de la nau, un campanar de torre afegit a l’angle sud-oest de
la nau, i el sobrealçament de l’absis.
De
l’edifici original, que tenia una estructura d’una nau única capçada a llevant
per un absis semicircular, és visible només la façana de ponent, on hi ha una
finestra cruciforme corresponent a l’obra original, i la porta actual del
temple de factura tardana.
El
mur sud és parcialment tapat per una capella i la torre del campanar, però
encara es pot observar el seu angle est, amb l’inici del cilindre absidal, i un
fragment de mur aixoplugat per un porxo, on hi ha tapiades una finestra de
doble esqueixada i la porta original de l’església, resolta en arc de mig punt,
de dovelles ben tallades i extradossades per una filada de llosetes planes.
L’aparell
és de carreus allargats, ben tallats i escairats, disposats ordenadament en
filades molt regulars, seguint els mateixos tipus estructurals que es troben en
les altres esglésies de la vall d’Àssua, construïdes durant el segle XI.
Sant
Esteve de Sorre és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya.
Curiosament
va ser l’escenari on es va rodar part de la primera i segona temporades de
la sèrie de Televisió de Catalunya Gran Nord. Nord
és, en realitat, Sorre.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada