dimarts, 27 d’agost del 2019

SANT ESTEVE DE SORRE. SORT. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Sorre és un poble (14 h. 2009/1066 msnm.) situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre. Fins el 1976 havia pertangut al municipi d’Altron, població de la qual està separada al nord-oest pel Barranc d'Altron. A ponent queden Llessui, la Torre, Saurí i Bernuí.


Sorre estigué integrat, al segle XII dins de la Baronia de Bellera, però més tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua. Després de retornat a la corona el 1518, Sorre fou cedit a Bernat Areny; més tard figura entre les possessions del Marquès de Llo.

El lloc d’Assor, que podem identificar amb Sorre, apareix en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. De la seva església parroquial dedicada a sant Esteve no es coneix documentació anterior a la visita que realitzaren els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró. Vers l’any 1526, ja dins l’oficialat de Sort, n’era rector Pere Xanada.

En la visita pastoral del 1575 es fa constar que cal reparar-ne la teulada; i en la del 1758 s’obliga que, en el termini de 8 mesos, es renovin els altars i s’emblanquini l’interior. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.

Es tracta d’un edifici totalment transformat, amb l’afegiment de capelles als costats nord i sud de la nau, un campanar de torre afegit a l’angle sud-oest de la nau, i el sobrealçament de l’absis.

De l’edifici original, que tenia una estructura d’una nau única capçada a llevant per un absis semicircular, és visible només la façana de ponent, on hi ha una finestra cruciforme corresponent a l’obra original, i la porta actual del temple de factura tardana.

El mur sud és parcialment tapat per una capella i la torre del campanar, però encara es pot observar el seu angle est, amb l’inici del cilindre absidal, i un fragment de mur aixoplugat per un porxo, on hi ha tapiades una finestra de doble esqueixada i la porta original de l’església, resolta en arc de mig punt, de dovelles ben tallades i extradossades per una filada de llosetes planes.

L’aparell és de carreus allargats, ben tallats i escairats, disposats ordenadament en filades molt regulars, seguint els mateixos tipus estructurals que es troben en les altres esglésies de la vall d’Àssua, construïdes durant el segle XI. 


Sant Esteve de Sorre és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Curiosament va ser l’escenari on es va rodar part de la primera i segona temporades de la sèrie de Televisió de Catalunya Gran Nord. Nord és, en realitat, Sorre.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada