SANTA MARIA DE BERNUI. SORT. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Bernui, antigament Bernui del Vescomtat, és un poble (15h. 2011/1209,4 msnm.) situat a la Vall d’Àssua. Fins al 1976 formà part del terme d' Altron.

Bernui és a ponent d'Altron, a llevant de Saurí i al sud-est de Lessui i de la Torre. És a l'esquerra del Barranc de Pamano, a l'extrem sud-oest dels Plans de Bernui.

Bernui no és un poble compacte. Les seves cases, set i la rectoria, estan esteses a l'extrem d'un planell, sota del qual hi ha un coster bastant acusat. L'església de Santa Maria és a l'extrem nord de la part central del poble.

Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri.

El primer esment autèntic que posa en evidència la relació entre la parròquia de Bernui i el monestir de Gerri data de l’any 1105, quan Ot, bisbe d’Urgell, restitueix al monestir de Gerri algunes de les esglésies que li havien estat usurpades, entre elles Santa Maria de Bernui. A partir d’aquest moment, la parròquia de Bernui apareix sempre vinculada al monestir de Gerri. L’any 1146, l’abat Ponç de Gerri donà l’església de Bernui al prepòsit Berenguer i nomenà un vicari perquè la servís.

L’any 1302 l’abat Sanç Aner de Gerri donà l’església de Bernui, amb la cura d’ànimes, a Pere de Pals, que havia de prestar-li obediència canònica. El 1477 s’esmenta un Pere Codó com a monjo i prior de Bernui, que havia fet col·lació del priorat de les Maleses a Joan Guillem Claverol, cambrer.

Al principi del segle XVI, en el moment de redactar-se el Spill… del vescomtat de Castellbò, s’esmenta el priorat de Bernui com l’església parroquial: “és del orde de Sanct Benet, és constituït dins la jurisdictió spiritual del abat de Gerri e súbdit a dit abat. Com a possessió de Gerri, no s’esmenta en les detallades visites pastorals del bisbat d’Urgell del 1575 i el 1758.

El 1518 Bernui retorna a la corona, la qual, anys després, cedeix la senyoria al baró de Claret, sempre dins del marc del Vescomtat de Castellbò, on es mantingué fins a l'extinció dels senyorius, ja al segle XIX.

L’església de Santa Maria de Berniu és un edifici molt transformat. Es conserven part del mur nord i tota la façana sud de l’edifici original, que ha perdut la capçalera, de la qual no es coneixen dades sobre l’estructura que tenia, però podem suposar que devia tractar-se d’un absis semicircular.

Actualment és un edifici d'una única nau, amb una capçalera rectangular a l'est. En el mur del migdia, s'obre l'antiga porta romànica, constituïda per un senzill arc de mig punt que formaven petites dovelles tallades, disposades radialment i rematades per una motllura a mode d'arquivolta exterior. Modernament es tapià aquesta porta i s'obrí la que existeixen aquest moment als peus de la nau, afegint-se també a la fàbrica romànica unes dependències.

Sobre l'antiga porta romànica, i en el mateix angle que forma la nau, s'aixeca una graciosa espadanya de dos ulls, Sota el mateix d'aquesta, s'obre una estreta finestra bocinada. Els murs són d'aparell petit, paral·lelepipèdic, de proporcions molt allargades i de mides molt homogènies.

En el seu interior, es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu de Bernui.

Santa Maria de Bernui és una església romànica, malgrat que molt ampliada i modificada, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment és sufragània de Sant Serni d’Altron

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau