PAS A PAS PER L’ANOIA
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del
castell de Mirambell. Inicialment tingué funcions parroquials. Depengué del
monestir de Sant Pere de Casserres per donació dels senyors del castell, els
vescomtes de Cardona.
El lloc de Mirambell es documenta a partir de l’any 1039, quan la vescomtessa Engúncia, en el seu testament, donà al monestir de Sant Pere de Casserres terres situades a Mirambell (Mirabello). Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, d’entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Mirambel. L’advocació de l’església no es troba esmentada fins l’any 1102 en el testament de Bernat Bermond, el qual deixà a Sant Pere de Mirambell oli per lluminària de l’església.
El primitiu edifici es va reconstruir vers l’any 1143,
moment en què consta la dedicació a sant Pere i sant Sadurní. L’any 1890 es va
començar a celebrar culte a la nova església situada al poble sota el castell. Aleshores
l’antic temple es troba sense culte en el cementiri de la població, mentre que
el culte com a parròquia se celebra en el nou edifici.
Sant Pere de Mirambell és un edifici romànic que, a desgrat de les reformes introduïdes posteriorment, encara conserva la seva estructura bàsica intacta, bé que, per ocupar el cementiri, mostra els laterals de la nau amb dos cossos de nínxols adossats, obrats modernament, que li donen una amplada inusitada i un aspecte totalment desproporcionat i feixuc, accentuat encara per l’escapçament de l’espadanya que coronava el mur de ponent.
L’església és d’una sola nau, capçada vers llevant per
un absis semicircular totalment llis. La nau és coberta amb una volta de canó
de mig punt, mentre que l’absis, atesa la seva planta semicircular, admet una
volta d’un quart d’esfera, ambdues fetes amb pedra. Uns simples ressalts, un
per banda i enllaçats amb un arc de mig punt, s’interposen entre la nau i
l’absis, i formen la degradació entre ambdós cossos. A tocar de la capçalera,
els murs han estat descarregats amb l’obertura de dues capelles laterals, poc
profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats, obertes probablement més
tardanament.
Tant la porta, oberta a ponent, com les finestres que
hi ha actualment, obeeixen a processos de remodelació posteriors, que no tenen
res a veure amb l’obra romànica. Amb tot, reutilitzada com a carreu, a frec de
l’actual finestró de l’absis hi ha una llinda de finestra, que és de fet un
bloc monolític, retallat inferiorment en forma d’arc de mig punt, i que
segurament havia emmarcat superiorment la finestra absidal.
L’aparell de l’obra romànica, tot i que mostra algunes
reestructuracions en general, podem dir que ha estat fet amb blocs de pedra de
mides mitjanes, de dimensions més grans a l’absis, que han estat disposats en
filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
Deixant de banda les adobadures que s’hi van fer,
encara prou patents, l’edifici respon a una refecció portada a terme a mitjan
segle XII, seguint els estils arquitectònics que imperaven dins el món rural,
evidenciats en la simplicitat estructural i en la manca d’elements decoratius a
les façanes de la construcció.
Sant Pere i Sant Sadurní o Església vella de Sant Pere és una església, integrada dins el conjunt del cementiri del poble, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local,
Text i recull dades:: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada