PAS A PAS PER L’ANOIA
Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur descobert recentment. Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic.
El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill. L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de Calders, senyor del castell de Segur, el qual féu diverses deixes piadoses a l’església de Santa Maria de Segur.
Les funcions parroquials de les esglésies es constaten en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Segur. Aquestes funcions les mantingué fins a l’actualitat.
La dependència de la canònica de Santa Maria de l’Estany li vingué per la donació que l’any 1157 féu el bisbe de Vic, Pere de Redorta, a la canònica de Santa Maria de l’Estany de l’església de Segur amb les seves sufragànies.
Santa Maria de Segur és una església reedificada sobre unes restes de la del segle XII. De planta rectangular. Té una torre-campanar de planta quadrada. Destaca la porta d'entrada (barroc simple) amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. A l'interior la volta és d'arc de mig punt, té un cor al peus sostingut per un arc rebaixat i les parets són enguixades.
Al presbiteri hi ha un retaule realitzat amb guix que presenta una composició d'estil neogòtic. L'església queda plenament integrada dins el conjunt del nucli i nomes es distingeix de les cases del costat pel seu campanar. En l'arc de la porta d'entrada hi ha la data inscrita del 1868.
Santa Maria de Segur és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Fons. Catalunya Romànica I IPAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada