POC A POC PER LA NOGUERA
El poble es va desenvolupar a l'entorn d'un castell islàmic. El lloc va ser conquerit per Ermengol IV el 1070). Els primers repobladors i senyors sembla que eren vinculats a la casa d'Anglesola; un d'aquells donà origen a la família de cognom Perexens o Prexens. El 1381 el lloc era de Joan de Montcada i pertanyia a la Vegueria d'Agramunt. El 1831 la senyoria pertanyia als Biure.
L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens. Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres. Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a dita església, a la qual també havia fet una deixa consistent en un molí dels que ell tenia en propietat al castell de Preixens.
Aquesta parròquia pertanyia a la canònica de Sant Pere d’Àger. Cal fer menció, tanmateix, que en una relació d’esglésies —propietat de l’abadia— de l’any 1373, de Preixens tan sols se’n relaciona una església dedicada a sant Miquel i no a sant Pere; per a explicar aquest fet hi ha diverses possibilitats: que la parròquia de Preixens hagués tingut una doble advocació, que es tracti de dues esglésies diferents —tot i que no hi ha constància de l’existència al terme de Preixens de cap església dedicada al sant arcàngel—, o que l’escrivà que confegí la llista hagués escrit per error sant Miquel en comptes de sant Pere.
La dependència d’aquesta església de l’arxiprestat d’Àger es manifesta en una relació de parròquies que integraven l’esmentat arxiprestat, editada l’any 1648 en un llibre de sinodals, en la qual figura la parròquia de Preixens, com també consta en un llibre de visites datat els anys 1757-58 i en un altre de 1783-84. Aquesta dependència perdurà fins al segle XIX.
L'església de Sant Pere és a la part alta del nucli de Preixens, al sud del turó dominat pel castell de Preixens. L’actual església correspon a un edifici d’estil neoclàssic bastit en època moderna. La construcció, de petites dimensions, és d’una sola nau, amb un campanar de torre de base quadrada, i teulada a doble vessant amb el carener.
L'aparell és de carreus regulars en tot el seu conjunt, i molt restaurat en la part posterior de l'edifici. La façana presenta una progressiva disminució de la mida del carreu, el qual, a l'alçada de l'obertura sobreposada a la porta, varia en la seva qualitat.
La porta està emmarcada per un arc de mig punt de nou grans dovelles de la mateixa mida resseguides a l'exterior per un guardapols motllurat que inclou un escut (actualment llis) sobre la dovella clau. A sobre d'aquest escut, s'obre una espitllera de petites dimensions acabada en arc rodó.
Aquest marc, desproporcionat respecte a les dimensions de l'obertura, marca l'eix de simetria, juntament amb la finestra d'arc de mig punt. La coberta a dues vessants de la nau de l'església no és visible a la façana per la inclusió en un costat d'un campanar de planta quadrada, que en trenca la simetria.
El campanar quadrat i amb quatre obertures també acabades en arcs de mig punt, està rematat per un teulat a quatre vessants (piramidal) sobre un ràfec de tres nivells de rajola i teula.
Després del primer terç en sentit
longitudinal des de la façana principal, l'edifici s'eixampla a banda i banda,
probablement per encabir a l'interior un creuer amb volta per aresta,
aixecat sobre pilastres i decorat segons el cànon neoclàssic.
Sant Pere de Preixens és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada