SANT PERE SALLAVINERA. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera. Inicialment fou l’església parroquial del terme, i aquestes funcions les ha conservades fins a l’actualitat. Durant segles depengué del monestir de Sant Benet de Bages, a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós. 

Les primeres notícies sobre l’església corresponen a una llista de parròquies del bisbat de Vic, que es pot datar entre l’any 1025 i el 1050, on figura la parròquia de la Llavinera (Lavinera). L’any 1117 sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Pere Sallavinera es jurà el testament d’una dona anomenada Ermessenda, la qual féu una deixa a la mateixa església. En un cert moment, aquesta església fou donada al monestir de Sant Benet de Bages, probablement per la família Cervera, que era descendent dels fundadors del monestir, i senyors del castell de la Llavinera. Semblaria que fou l’any 1093 que Hug Dalmau de Cervera i Ponç, fill seu, i la seva muller Sança donaren al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Castellfollit, i que aquesta tingué com a dot l’església de Sant Pere Sallavinera, de la mateixa manera que altres esglésies dels termes dels castells de la família Cervera que en formaven part. 

Aquesta dependència es comprova en la butlla del papa Celestí de l’any 1166, en la qual, entre altres esglésies que depenien del monestir, figura la de Sant Pere Sallavinera. El fet que la dependència fos establerta a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit fa que en la documentació del monestir de Sant Benet de Bages no es trobi cap document referent al dret de patronatge que tenien el priors de Castellfollit. 

Entorn de l’església es formà una sagrera que documenta, primerament, l’existència de sagrers l’any 1072, quan el feudatari del castell, Ot Miró, parent dels Rocafort, donà a la seva muller Gerberga un alou que tenia a la Llavinera, a la vila Aster, juntament amb els sagrers que es trobaven a Sant Pere Sallavinera. La sagrera formada de cases es troba a partir del 1204, any en què Miró d’Aguilar deixà al monestir de Sant Benet de Bages les cases que tenia a la sagrera de Sallavinera, prop de les cases de Sant Pere, les quals afrontaven amb d’altres cases i un carrer. 

L’any 1207 l’abat Ramon de Sant Benet de Bages donà unes cases que Bernat, sagristà del monestir, havia comprat a Miró d’Aguilar dins la sagrera de Sant Pere Sallavinera. Dites cases limitaven amb d’altres cases i amb dos carrers i un celler. Aquesta sagrera desaparegué posteriorment, probablement a conseqüència de la Pesta Negra. 

L’església parroquial de Sant Pere, malgrat les reformes i els afegitons del campanar i altars laterals, és un edifici romànic, amb absis, nau i antiga porta d’ingrés, situada al costat de migdia. Consta des del 1089 i als seus voltants han aparegut velles tombes que indiquen l’antiguitat del lloc. Al segle XVIII el rector cognominat Dolç engrandí la rectoria, mentre que el rector Salat, pel 1870, arreglà l’església i féu el nou cementiri. 

Actualment l’església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere Sallavinera. Des del segle XIV, en depenien com a sufragáneas les de Sant Jaume de Puigdemàger i Sant Gil de Solanelles. També en depenen les de Sant Jordi de la Llavinera, Santa Margarida del Mas de la Cogullera i la de la Sagrada Família del Molí de Boixadors. 

Sant Pere de Sallavinera és un  edifici de planta rectangular i un sol absis a la capçalera, majoritàriament tapat per les construccions veïnes

La torre del campanar, construïda posteriorment i de planta quadrada, es troba al costat de migdia, així com la porta d'entrada a l'església. 

Sant Pere Sallavinera és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica