PAS A PAS PER L’ANOIA
El lloc de Vilallonga apareix documentat a partir de l’any 1022, quan el senyor de Castellar anomenat Seguí deixà al seu fill Company, entre altres coses, la torre de Vilallonga. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043, quan arran d’un judici uns testimonis juraren sobre l’altar de Sant Valentí que havien vist a Guiscafred aprisionar un alou situat en els termes de Vilallonga, per la qual cosa l’església on es féu el jurament havia de ser la de Sant Valentí de Vilallonga.
Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, ja que
aquest any Goltret en el seu testament deixà un mancús a Sant Valentí de
Vilallonga per la seva dedicació.
La capella actual es va començar sobre les runes de l’antiga esglesiola románica, tot aprofitant bona part de la pedra d'aquesta, el 29 d'agost del 1669. La seva construcció no trigà gaire en acabar-se ja que un any més tard, el 3 de juny de 1670, es concedí llicència per a què fos beneïda. Aquest esdeveniment se celebrà dos mesos després, el dia 23 d'agost.
Durant molts segles havia estat i continuà essent, després d'alçar-se de nou, l'Església Parroquial del nucli que hi havia al seu entorn: Villalonga, el qual ja existia en l'esmentat indret, si fa no fa, a partir del segle XI. La família Villalonga, un dels grans cognoms d'estirp català, hi tenia la seva casa pairal, situada no gaire lluny del nord de la capella, com a senyor aloidal que n'era.
Tanmateix, la importància del llogaret, per raons que no vénen al cas, va minvar tant en pocs anys, que va passar a ser parròquia sufragània depenent de Sant Martí. El rector d'aquesta població hi deia missa matinal cada diumenge.
El 1974, degut que la població gairebé l'havia abandonat del tot, el bisbe Marimon ordenà cessar de celebrar-hi ofici religiós i, per tant, l'Església, de parròquia sufragània que era, passava a ser capella local i el seu patró, Sant Valentí, passà a ser el co-patró de Sant Martí.
S'hi va fer una restauració l'any 1945, perquè havia estat profanada el 5 d'agost de 1936. L'any 1991, degut que el seu estat amenaçava ruïna, s'efectuà una segona i important remodelació que afectà a bona part de l'edifici, tant l'interior com l'exterior, pensada per a que durés anys. El dia 16 de febrer, en motiu de la celebració de la missa que cada any s'hi celebra per aquestes dates, es commemorà l'esdeveniment.
És digne mencionar que a uns tres cents metres de la capella, en direcció sud-est, s'hi troben unes tombes antropomorfes, excavades a la pedra, que són de l'època medieval. També Mn. Mirambell parla del castell de Villalonga, que ell data d'època romana però que, fins ara, no ha estat localitzat enlloc.
Com a punt i final, és de justícia recordar el Sr. Valentí Giralt, el Valentí Canari, e.p.d., artífexs de l'envelliment i de l'acurada ordenació exterior de la capella que la fan molt més digna i acollidora, en la qual tasca hi va deixar allò més preuat i que no hauríem d'oblidar mai: esforç, amor i esperança .
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons. Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles/
Catalunya Romànica
Berga, 20/05/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada