dijous, 12 de maig de 2022

SANT MARTÍ SESGUEIOLES. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

El poble de Sant Martí Sesgueioles  es va originar dins el primitiu terme del castell de Vilallonga, esmentat des del 1022, bé que una mica desplaçat de la ubicació del terme actual. Sembla que era situat a prop del cementiri. 

El lloc de Sant Martí amb l’església o domum Sti. Martini i amb cases edificades a prop és esmentat el 1068 en una venda de terres i vinyes feta als comtes Ramon Berenguer I i Almodis. El lloc de Sant Martí passà a ser de domini reial, mentre que la resta del terme de Vilallonga restà de domini dels nobles. 

Sembla segur que el nom de Sesgueioles deriva d’ecclesiolis o sesgleioles i això. permet de suposar l’existència en aquest lloc d’esglesioles, potser d’un nucli anacoreta o monàstic que podia aprofitar l’aigua i l’arrecerament del lloc en èpoques anteriors a mitjan segle XI. 

El nou poble es devia establir al cim i al pendent del Puig, vers el lloc on el 1550 es va construir una església nova, de la qual només hi resta el campanar. Per això, quan fou enderrocada en el segle XVIII i, la bastiren al bell mig del poble, el vell cloquer quedà orfe de l'església i, encara avui,  resta solitari.  És un edifici quadrangular de pedra ben tallada que fou alçat segons pla del mestre de cases Marc Godier el 1692 i executat per Joan Reinald el 1708. Continua tenint les campanes, algunes de les quals són del segle XVIII. 

L’església actual,  iniciada el 6 de juny de 1779 fou començada pel rector Antoni Maimir i, fou fet a joves (és a dir, hi participa tot el poble, sense cobrar jornals). El nou edifici fou beneït el 23 de novembre d'aquell mateix any. 

Sant Martí Sesgueioles és un edifici gran del tipus barroc neoclàssic. És un dels edificis més grans i proporcionats de la comarca. L’esglesia és una construcció de planta rectangular, feta tot ella de pedra. L'interior està dividit en tres naus, separades per columnes, de les quals la nau central és sobrealçada. 

A la façana de ponent hi ha el portal d'entrada, d'estil barroc, franquejat per dues columnes de capitell compost, coronades per un frontó trencat amb volutes i una fornícula central damunt la porta.  

El campanar d'espadanya és situat a la façana posterior. La imatge de Sant Miquel ubicada a la façana exterior de l'edifici es tracta d'un retaule tallat en pedra representant la imatge de Sant Miquel lluitant amb el monstre. Aquest descansa sobre una petita plataforma suportada per un bust femení, tallats en la mateixa pedra. Aquest relleu formà part de l'antiga església de Sant Martí construïda el 1550. 

Durant la construcció del nou edifici s'obtingué el permís per soterrar l'església antiga, tanmateix se n'aprofitaren el sumptuós retaule barroc de l'altar principal, quatre relleus, una pica raconera i la figura de Sant Miquel. El preciós retaule no sobrevisqué als estralls de la Guerra Civil, del 1936-1939, i fou destruït. L'altar major actual, obra de l'arquitecte Miquel Pallàs, fou inaugurat el 16 d'agost de 1953. 

Sant Martí és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: Rosa M. Planell Grau

Fons: Diversos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada