SANT JAUME DE PORTELL. SANT RAMON. SEGARRA

 PAS A PAR PER LA SEGARRA 

L'església de Sant Jaume de Portell, es troba a la part alta del nucli de població. 

Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana. Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona. El primer esment de la parròquia de Portell és del 1072, any en què Em féu un llegat “ad Sancto Cucufato in Portel” en el seu testament.

Anys després, el 1098, Guisla, vídua d’Eribau de Llobera, senyor de Portell, Guillem Guitard, el seu segon marit, i Carbonell, fill del seu primer matrimoni, van cedir l’església del castell de Portell dedicada a sant Cugat juntament amb totes les esglésies i tots els drets eclesiàstics del terme a la canònica de Solsona. 

Durant el segle XII les diferents butlles papals de confirmació de les possessions de la canònica solsonina dels anys 1151, 1180 i 1188, i l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163, reconeixen la dependència de l’església de Portell envers la canònica de Solsona. Aquesta situació perdurà fins el 1593, any en què es creà el bisbat de Solsona. 

Sant Jaume de Portell, originàriament es tractava d'una església romànica, d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un estret arc presbiteral. No es conserven les obertures originals, però és molt probable que la porta principal estigués al mur sud al mateix lloc que la porta actual, d'estil neoclàssic, formada per un arc de mig punt envoltat per dues pilastres adossades al mur i amb un frontó superior on al centre hi apareix un medalló amb l'any de construcció i reforma de l'antiga església, l'any 1883. 

Les façanes no presenten cap tipus d'ornamentació amb els murs formats per filades de carreus posats en horitzontal alternats amb carreus posats en vertical, el que s'anomena carreus segarrencs, ja que és un tipus de construcció molt utilitzat a la comarca, en un edifici que es podria datar al segle XII. 

Posteriorment, en la reforma duta a terme durant el segle XIX, s'hi va afegir una segona nau, al nord de la nau original amb una obertura de petites dimensions a la part superior en forma de creu llatina, i una sagristia al sud, adjacent a l’absis, que en tapa la meitat sud. 

Al mateix temps es va construir un campanar de torre, a l'extrem oest de la nau original que engloba un antic campanar d'espadanya de dos ulls. Està format per dos cossos separats per una imposta, amb quatre obertures d'arc de mig punt al cos inferior, actualment tapiades, i quatre obertures més també d'arc de mig punt al cos superior, dos de les quals es troben tapiades, mentre que en una de les altres dos s'hi ubica la campana, amb una balustrada superior coronant el campanar. 

Hi ha una imatge de l'apòstol sant Jaume situada dins una fornícula a la part superior de la portada. És petita, de pedra marès. Es troba dempeus, rígid, situat sobre una peanya. Tant la barba com les mans, les vestidures i el rostre es troben bastant malmesos. Li manca la vara de la mà dreta. Possiblement prové d'alguna ermita o d'una antiga construcció. 

Sant Jaume de Portell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons, Catalunya Romànica/ IPAC