PAS A PAS PER LA SEGARRA
A la part més alta del nucli urbà es situa el castell i l’església de Gospí. Els orígens d'aquesta parròquia s'han de buscar al segle XI que és quan apareix documentat per primera vegada el castell de Gospí (1035).
La notícia històrica més reculada de l'església és de l'any 1133 en què Pere, bisbe d'Urgell, donà a Santa Maria de Solsona les esglésies parroquials de Gospí i la Salsa, fins aleshores vinculades a Sant Andreu de Tresponts.
L'església de Gospí es confirma a Solsona en les diferents butlles papals adreçades a aquesta canònica durant el segle XII i també en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona l'any 1163. L'any 1186 Ramon, rector de Gospí prometé a la canónica de Solsona la quarta part de les primícies de pa i vi, pagament que es comprova tambéd en un document del final del segle XIII on consta, a més, que Santa Maria de Solsona hi tenia dret d'alberga. Al final del segle XVI, en crear-se la diòcesi de Solsona, Gospí deixà de pertànyer al bisbat d’Urgell i s’integrà al nou bisbat.
Hi ha unanimitat en els autors en considerar que el topònim tindria el seu origen en l'albespí, un arç blanc. El nom d'Albispino apareix l'any 1005 en les primeres referències en l'antic castell sota el que fou construït originàriament el poble. Gospí va pertànyer als marquesos de Palmerola
L'església, era primitivament d'estil romànic, tot i que posteriorment, entorn dels segles XVI I XVII, va patir diverses modificacions.
Sant Martí de Gospí és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó rebaixada i reforçada per tres arcs torals en arc de mig punt rebaixat. Era capçada per un absis semicircular, ara substituït per una sagristia. De l’absis ha restat l’arc presbiteral, paredat, d’arc de mig punt també rebaixat, darrere del qual hi ha ara, com s’ha dit, la sagristia.
A la banda nord, s’hi afegí una capella coberta amb volta de canó apuntada, des de la qual s’accedeix al campanar de torre independent i adossat a la sagristia. Aquesta capella fou ampliada posteriorment i es convertí en una altra nau, l’eix de la qual es troba amb el de la nau originària en un punt il·luminat per una finestra zenital. Ambdues naus són acabades per sengles arcosolis en arc de mig punt.
L’entrada al temple és situada a la façana sud davant d’un espai reduït i envoltat d’altres edificacions. La porta és d’arc de mig punt, de grans dovelles, amb guardapols i imposta ornats amb dents de serra. Al seu costat, una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt il·lumina la nau primitiva. Un fris de semisferes i permòdols amb testes esculpides corona la façana sud just sota el ràfec. A la façana oest, una finestra en forma de creu, sota la coberta de dues aigües, il·lumina el cor del temple.
A la façana est, un campanar de torre de quatre ulls i considerable alçada domina el cementiri i altres construccions que envolten l’església. A la façana nord també s’observa un tram de mur primitiu, reforçat per contraforts, amb les mateixes ornamentacions sota el ràfec descrites a la façana sud.
L’aparell originari emprat és el carreuó tan sols desbastat i irregular, disposat en filades desordenades, que es correspon a una obra que hom pot datar entre els segles XI i XII.
Al mur nord de l’església de Sant Martí de Gospí hi ha cinc mènsules que sobresurten del mur. En tres d’elles encara es pot reconèixer el que es representa. Es tracta de caps humans molt malmesos, ja que només un d’ells —el corresponent a la segona mènsula començant per l’esquerra— és sencer i els trets no es distingeixen pels efectes de l’erosió.
Una mica més ben conservades es troben les mènsules del costat sud, que aguanten la cornisa que es compon de tretze blocs de pedra decorats cadascun d’ells originàriament amb tres motius esfèrics, molts dels quals no s’han conservat. Aquesta cornisa està suportada per tretze mènsules, vuit de les quals encara mantenen la decoració. Hi ha tres caps humans sencers de trets molt esquemàtics, ulls ametllats i el nas i la boca només esbossats; cinc mènsules més tenen caps trencats o molt erosionats, circumstància que fa que no es pugui distingir si es tracta de caps humans o animals. A les cinc mènsules restants no queden indicis que indiquin l’existència de cap mena de decoració. Quant a la datació, aquesta no és anterior a mitjan segle XII.
Sant Martí
de Gospí és
una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica -
Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada