PAS A PAS PER L’ANOIA
La primera vegada que s'esmenta el nom de "Crasbasí" és l'any 1031 que fou propietat del monjos de Montserrat. De l'església parroquial de Sant Bartomeu depenia la de Santa Maria de Montfar (terme de San Antolí i Vilanova).
Documentada des de l’any 1032, quan surt anomenada en el testament sagramental de Maier, l’església de Sant Bartomeu ha estat molt transformada per diverses reformes, entre les quals cal destacar el seu capgirament, (es va girar l’orientació de manera que el presbiteri ara és la costat de ponent, als peus de la nau, i l’absis actualment amb la porta d’accés, fou convertit en nau); tot així conserva clarament la seva estructura romànica.
La seva estructura original, perfectament recognoscible, consistia en un edifici de nau única , coberta amb volta de canó de perfil semi circular, reforçada per dos arcs torals de perfil acusadament apuntats, que arrenquen de pilastres rectangulars.
Posteriorment, els trams de mur que són situats entre les pilastres i l’absis s’obriren per allotjar-hi altars. Sobre el mur de ponent se situa un campanar d’espadanya de dos ulls, transformat en una torre.
L’església presenta una patologia constructiva . Hi havia un desplom dels arcs i els murs al costat sud, i per aquest motiu s’hi van construir dos contraforts que aguanten el mur i que van ser tancats per un altre mur. Més tard, aquest tancament es va aprofitar com a sagristia.
Des del principi tingué funcions parroquial que actualment encara conserva.
Sant Bartomeu de Carbasí és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Dades. Panell informatiu de Carbasí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada