PAS A PAS PER LA SEGARRA
A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI. La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “est fons villam” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi.
D’aquesta manera, doncs. Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, l’any 1163.
Una notícia tardana, del 1578, informa que en aquell any la duquessa Joana de Cardona, que sojornava a Ivorra, féu donació a l’església de Santa Maria d’una roba carmesina brodada amb or per a confeccionar una casulla.
Per què Santuari de Sant Dubte: Diu la tradició que l'any 1010, mentre deia missa a l'ermita de Santa Maria d'Ivorra, mossèn Bernat Oliver va dubtar de la presència de Crist a l'Eucaristia i, de sobte, el vi va esdevenir sang i va començar a vessar cap al terra. L'any següent, sant Ermengol, bisbe d'Urgell, viatja a Roma i aconsegueix que el papa Sergi IV reconegui l'autenticitat del miracle. Des de llavors, es coneix com el santuari del Sant Dubte.
En aquell mateix viatge, el papa es va quedar amb el calze i a canvi va oferir al bisbe unes relíquies (un cabell de la Verge Maria, una espina de la corona de Crist, un fragment de pedra del Sant Sepulcre) les quals, juntament amb les estovalles tacades de sang, van ser guardades a l'església de Sant Cugat d'Ivorra. Actualment es conserven dins un magnífic reliquiari gòtic de l'any 1426.
La primitiva fàbrica romànica ha desaparegut completament a causa de les diverses reconstruccions. L’actual edifici és una construcció neoclàssica que té adossada l’hostatgeria i la casa dels ermitans. Pel que fa a l'edifici, com que s'havia anat quedant petit per les moltes peregrinacions que s'hi feien, es va decidir construir un nou temple l'any 1663. Un segle després, l'any 1762, es va construir l'actual façana barroca.
L'any 1936 es portà a Ginebra per salvar-lo de la guerra Civil espanyola i després tornà al museu. El museu dedicà una exposició sobre el mil·lenari del Sant Dubte d'Ivorra que la primavera del 2016 va fer itinerància a Cervera.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada