TERRES DE L’ALT URGELL
El poble d’Aravell es troba en un pla lleugerament ondulat i, conreat a la riba dreta del riu d'Aravell.
La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’Eravedre. El terme d’Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu.
L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, del 1003. Posteriorment, l’any 1058, es documenta l’església de Sant Esteve d’Aravell com a beneficiària d’un llegat de 3 sous. L’any 1087 Guillem Arnau, ardiaca de la Seu, donava a la canònica de la Seu el castell de Montferrer amb l’església d’Aravell, les seves dècimes, les primícies i els alous; confirmaria aquesta donació en el seu testament del 1093, essent bisbe electe d’Urgell. Tanmateix, l’any 1107 hi ha documentada una nova donació de la parròquia d’Aravell a la canònica de Santa Maria feta per Arnau de Montferrer.
Sobre l'altar de Sant Esteve d'Aravell el 1114 fou jurat el testament sacramental del vescomte Ramon de Castellbò. Al final del segle XV i principi del XVI, el lloc era del vescomte de Castellbò, que en detenia la jurisdicció civil i criminal i el mer i mitx imperi, si bé Janot Tragó pretenia tenir tota la jurisdicció del lloc com a hereu del seu pare Joan de la Roca, àlias Tragó, que l’any 1510 l’hauria comprada a Catalina de Navarra, vescomtessa de Castellbò. En les visites pastorals del 1575 —any en què es constaten desperfectes a la teulada— i el 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, consta com a sufragània d’Adrall.
Sant Esteve de’Aravell és una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a nord i coberta de fusta a doble vessant amb llosa.
L'interior ha estat reformat recentment segons el model d'estil barroc, amb abundància de motllures, pilastres, capitells compostos i colors lluminosos.
La porta d'accés al temple s'obre a la façana sud, i és en arc de mig punt, motllurada. Aquesta mateixa façana presenta un òcul circular en alt, també motllurat.
Adossat a l'extrem septentrional del mur de llevant hi ha un cos quadrangular que fa de sagristia, i a l'angle sud-occidental hi ha un campanar de torre, de secció quadrangular, amb coberta de pissarra piramidal amb faldons i quatre obertures al pis superior. Els paraments presenten evidències abundants de morter de calç.
Sant Esteve d'Aravell és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada