PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ
El poble d’Ultramort, és situat sobre un tossal de forma allargada que és l’única eminència apreciable del terme. Es distingeixen dos sectors separats per la plaça: el nucli primitiu, a l’entorn de l’església, i al N dos llargs ravals, els noms dels quals, carrer de Torroella i carrer de Figueres, assenyalen la direcció de vells camins. No hi ha poblament disseminat.
En el seu testament, l’any 989, el comte Gausfred d’Empúries-Rosselló deixà al seu fidel Guillem, entre d’altres propietats, un alou situat a la “villa Vultulmurt”.
L’any 1046 Bernat de Fonolleres i la
seva esposa signaren una declaració de restitució d’un alou que havia estat
donat amb motiu de la dedicació de l’església de Santa Eulàlia d’Ultramorte.
El lloc d’Ultramort era dominat pels bisbes de Girona, sobretot a partir de l’any 1269, que el bisbe Pere de Castellnou, per una permuta feta amb el comte d’Empúries, entrà en possessió de la jurisdicció civil i criminal dels llocs de Rupià, Ultramort i Parlavà, els quals integraven el terme del castell episcopal de Rupià.
L’església parroquial d’Ultramort figura en les relacions de la diòcesi dels anys 1279 i 1280, del segle XIV i d’època posterior.
L’església parroquial de Santa Eulàlia d’Ultramort es troba al centre de la población. És una església d’una sola nau, de planta rectangular sense absis destacat. És coberta amb volta apuntada i seguida. A l’interior tampoc no hi ha cap element de divisió entre la nau i el presbiteri; només els graons del paviment.
Al mur de capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. Les obertures del frontis pertanyen a una reforma del segle XVIII: una rosassa i la portada amb una fornícula centrant el frontó, on hi ha gravat l’any 1745. Una espadanya de quatre pilars, sense arcades, remata aquest mur; la irregularitat de la seva estructura hi revela l’existència de refeccions de diverses èpoques.
Al costat de la façana, a l’angle sud-oest de l’edifici, es dreça un campanar de torre, de planta quadrangular, amb un pis d’arcs lleugerament apuntats, emmarcats per uns simples ressalts o motllures.
Els paraments exteriors mostren un aparell de carreus grossos i ben escairats, que es disposen regularment a trencajunt. A l’interior, que ha estat totalment repicat, la construcció és més descurada; la talla dels carreus hi és molt imperfecta; deixen espais que foren omplerts amb rebles. La volta és feta amb pedres petites, només desbastades, i el morter hi és molt visible.
A l’església hi ha altres afegitons tardans. El cor, a ponent de la nau, és del segle XVI (data del 1564) i segurament són de la mateixa època dues capelles laterals amb voltes de creueria, una a cada costat de l’església. Al segle XVIII hom afegí a migdia una altra capella, més gran que les esmentades, i una sagristia datada al 1732 a la llinda de la seva porta.
Aquesta església no és, evidentment, la que fou consagrada pels volts de l’any 1046, d’acord amb les notícies al·ludides abans. L’església de Santa Eulàlia d’Ultramort actual s’integra en el grup de temples rurals que es caracteritzen perquè no tenen un absis diferenciat de l’única nau, com a tret més peculiar. Cal considerar aquesta església del final del segle XII i, molt més probablement, ja del segle XIII. Entenem que, en algun cas, les construccions poden haver perdurat fins entrat el segle XIV.
Santa Eulàlia d'Ultramort és
una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada