SANT FELIU D’ALÒS DE BALAGUER. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

La vila d’Alòs de Balaguer, a la dreta del Segre, és esglaonada als vessants del turó on hi ha el castell d’Alòs. Des de la vila, edificada sobre els espadats roquissers, es domina un bell paisatge amb els meandres del riu i els serrats veïns. La població conserva alguns racons i placetes antigues. 

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi. Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, El·lemar, Sal·la, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església—; l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i alhora es confirmaren els que ja posseïa amb anterioritat. 

Un cop ratificades les propietats de la parròquia, el bisbe Guillem Guifré establí els límits del seu terme parroquial: a l’orient afrontava amb Espinalbet, al nord amb el riu Noguera o amb Cerchuns, al sud amb el camí que partia de Camarasa i anava cap a Artesa, i a l’occident amb el bosc d’Aialt fins al coll de Carbonera. El bisbe d’Urgell també disposà l’obligació per part dels homes que treballaven les terres incloses dins aquest terme, de pagar delmes i primícies, i establí que la parròquia de Sant Feliu d’Alòs fes un cens anual en espècie a Santa Maria de la Seu d’Urgell. 

L’església de Sant Feliu d’Alòs torna a aparèixer documentada dins el testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, amb data del 25 de maig de l’any 1068. En aquest cas, Arsenda concedí a Sant Feliu d’Alòs una capa de tirenz (brocat); poc després de la mort de la seva esposa, entre els anys 1068 i 1072, Arnau Mir de Tost confirmà les donacions que ella havia fet. 

La pertinença de la parròquia d’Alòs al monestir de Tavèrnoles, testimoniada, com ja s’ha esmentat, des de l’any 1040, és ratificada per un conveni fet entre l’abat Ramon i el sacerdot Oriol l’any 1080. Segons aquest document, l’abat féu donació de l’església de Sancti Felicis de Alos al mencionat clergue, a fi que la tingués en feu per ell i els seus successors. 

Ja al segle XII, dues escriptures datades el 1111 i el 1159 recullen donacions de béns que diversos particulars residents al lloc d’Alòs feren al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, consistents en cases, alous, una vinya i un hort, tots ells situats dins el terme parroquial de Sant Feliu. 

L’església actual d’Alòs, tot i el seu origen antic, no reflecteix arquitectònicament el seu passat medieval, ja que l’edifici fou modificat en època moderna dins l’estil barroc. 

L'església parroquial de Sant Feliu d'Alòs està ubicada al centre d'Alòs de Balaguer. Es tracta d'un edifici aïllat que té l'antiga rectoria adossada vers l'oest i un petit parc enjardinat. 

La façana principal actual, al nord, té un escàs interès arquitectònic. Compta amb una porta moderna o molt restaurada adovellada amb arc de mig punt. Per sobre està coronada pel campanar, una torre de dos cossos, l'inferior de base quadrangular i el superior de base octogonal a l'exterior i quadrangular a l'interior.

Es tracta d'una església orientada al sud, d'una nau amb capelles a banda i banda, de menys alçada. La nau central i el creuer estan coberts per volta de canó i els braços del creuer amb volta d'aresta.

L'absis s'obre a la nau amb un arc de triomf de mig punt. Hi ha una sagristia amb sostre pla i, al costat de l'epístola, una capella amb volta de canó. El cor d'obra està situat als peus. Als murs interiors de la nau hi ha pilastres adossades. 

Al costat de l'evangeli hi ha el campanar. Als peus de l'església hi ha una connexió amb la casa del costat, l'antiga rectoria. A l'interior hi ha dos retaules gòtics de pedra policromada dels segles XIV-XV. El que fa de retaule major conserva millor la policromia. 

L'aparell de l'edifici és heterogeni, amb carreus grans i ben escairats en trams inferiors de l'exterior de l'absis, mentre que en d'altres punts l'aparell és menys regular. La teulada, a doble vessant, està coberta amb teula àrab. 

Sant Feliu d'Alòs de Balaguer és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya  Romànica i Viquipèdia