dijous, 21 de juliol del 2022

SANT MARTÍ DE ROMANYA. SANTA CRISTINA D’ARO. LA SELVA

 PASSEJANT PER LA SELVA 

Romanyà de la Selva és un poblle situat als vessants meridionals de les Gavarres, vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge. 

L’any 881 és esmentat el terme de Romanyà com a límit de la vall d’Aro. L’església és citada l’any 1019 com a pertanyent a la canònica de Girona. L’any 1163, en una butlla del papa Alexandre III, en què es confirmen els dominis del monestir de Sant Feliu de Guíxols, hom fa referència a l’alodium quod est parrochia sancti Martini de Romaniano. 

El temple de Sant Martí de Romanyà és un edifici amb planta de creu grega, el braç de llevant de la qual forma l’absis. L’edifici és cobert amb voltes de canó, reforçades per arcs de ferradura en la seva unió. La intersecció dels braços de la creu és coberta amb la volta en un nivell més alt, la qual cosa dona lloc a una construcció falsament cupular, precedent dels cimboris, on convergeixen els diferents cossos de la construcció mitjançant els quatre arcs lleugerament ultrapassats, d’altura i proporcions idèntiques, que reforcen les voltes. 

La porta actual, oberta al mur de migjorn de la nau, és d’un sol arc de mig punt, fet amb petites dovelles ben tallades; actualment és protegida per un porxo cobert amb una simple teulada sostinguda per una columna de pedra. Al voltant de la porta hi ha restes d’un aparell de carreuada, fruit d’una reforma d’època romànica dels segles XII i XIII. Aquest mur té també una finestra de doble biaix i arcs de mig punt, feta amb petits carreus mal escairats. Al costat de tramuntana, davant la porta ha estat identificada una altra porta, de petites dimensions, aparedada. 

Sobre l’ala septentrional del creuer s’aixeca la torre campanar, de base quadrada, amb un pis d’obertures geminades d’arcs de mig punt dividides per columnetes i capitells trapezials. La coberta és apiramidada. A causa del seu aparell més evolucionat que el de la resta de l’església i pel tipus d’obertures, aquest campanar sembla que pertany a una obra del segle XI, o posterior. Al mur de migdia el transsepte té una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. Al mur encarat a ponent fou encastada una làpida sepulcral del segle XIV. 

Al segle XVII entre la capçalera i el creuer hom afegí algunes construccions: a la banda de migdia una capella i a la banda de tramuntana una sagristia que fou enderrocada no fa gaire. L’absis, que resta parcialment amagat per aquestes construccions posteriors, té al mur oriental una finestra de les mateixes característiques que les abans esmentades, la qual, però, a diferència de les altres dues, ha estat feta amb carreus de granit ben tallats. 

La volta de la nau i les voltes transversals dels dos braços del creuer tenen la mateixa altura, mentre que la volta de l’absis és lleugerament més baixa. Aquesta particularitat feu necessària la construcció, al lloc d’intersecció del creuer amb la nau, d’un tram amb la volta més alta, la coberta del qual segueix l’orientació de ponent a llevant.

Les voltes dels dos trams de la nau, de la capçalera i del costat meridional del transsepte són de canó lleugerament ultrapassat. El sòl de l’església és constituït per un enllosat de pedra, possiblement molt antic. 

L’aparell de Sant Martí de Romanyà, idèntic exteriorment en la nau, el transsepte i la capçalera, és fet amb petits blocs de granit, sense treballar, que han estat disposats en filades més regulars o menys. Als angles de l’edifici i els pilars dels arcs, per contra, han estat utilitzats uns carreus més grossos i ben escairats. 

L’església de Sant Martí de Romanyà pot ésser considerada, d’acord amb X. Barral, com una obra del final del segle X o del començament de l’XI, en la qual apareixen elements, com és ara les finestres de doble esqueixada, ja plenament romànics, juntament amb elements, com la disposició en planta i els arcs de ferradura i la tecnologia constructiva, de clara tradició preromànica. 

Possiblement, calgui considerar-la, juntament amb edificis com Sant Esteve de Palau Sardiaca, o, en un nivell diferent, Santa Cristina d’Aro, com a exemple de transició en la implantació de les formes romàniques en un territori com l’Empordà, on el pes de la tradició dificultà el progrés de la nova arquitectura. 

Un bust ens recorda que els darrers anys de la seva vida  Mercè Rodoreda i Gurguí va viure a Romanyà, i per voluntat pròpia va ser enterrada en el seu cementiri. El seu llegat intel·lectual fou donat en herència a l'Institut d'Estudis Catalans que anys després, creà la Fundació Mercè Rodoreda. 

Sant Martí de Romanyà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada