CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ
Un
cartell prop d’aquets petit mur ens parlava de l’existència d’una antiga
església sota l’advocació de Sant Simeó. Era situada en l’espai que actualment ocupa
el cementiri de la església de Sant Bartomeu.
Al
costat de l’actual església parroquial de Tavascan situada a un nivell força
més alt que el del carrer, hi ha les restes suposades de l’església de Sant
Simeó, després dita Sant Bartomeu, l’antiga església parroquial.
El
lloc de Tavascan és esmentat com a fita en el document, datat entre el 1120 i
el 1122, en què els homes de Cardós juraren al bisbe Ot defensar el patrimoni
que l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell tenia a la Vall Ferrera, i que
posseïa per deixa testamentària de Tedball de Vallferrera. A l’acta de
consagració de Sant Martí de Cardós, o del Pui, del 1146, consta que els homes
del lloc havien de contribuir al sosteniment de la nova església.
En l’acta de consagració de Santa Maria de
Gerri, del 1149, Guillem Arnau de Malmercat la dotava amb un mas situat a
Tavascan; mas que podria correspondre al mas de Sant Adrià, que apareix
relacionat entre els béns del monestir en el capbreu de la cambreria datat vers
l’any 1338.
A
l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre els llocs de la Vall Ferrera,
figura curiosament Tavascanni.
L’església
de Sant Simeó de Tavascan consta com a església parroquial en la relació feta
pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de
Cardós l’any 1314. Desconeixem quan es produí el canvi de titularitat d’aquesta
església, però en la visita pastoral del 1575 ja s’anomena Sant Bartomeu de
Tavascan; de la mateixa manera, no tenim notícies documentals de la construcció
de l’edifici actual, que sembla que ja era alçat el 1758
.
Les
restes conservades d’aquest edifici són l’angle sud-est i bona part de la
façana sud d’un edifici del qual no es coneix la planta completa, però se sap
que era cobert amb volta de canó, de possible perfil semicircular, i de
directriu est-oest, acabant-se per l’est en el mur conservat.
En
el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada, que conserva una reixa de
ferro forjat que podríem considerar original, i els brancals d’una possible
porta, que exteriorment queda sobreelevada, al costat d’un contrafort que
reforça el mur.
Paral·lels
a aquest mur, i dins el cementiri, es conserven vestigis d’una paret que podria
correspondre a aquest edifici. També hi podria correspondre un fragment de mur
que pot identificarse en la part baixa de l’angle sud-est de l’església.
L’aparell
és de pedra llosera, amb els angles reforçats per grans blocs sense desbastar,
i amb abundants vestigis d’arrebossat de morter de calç, especialment el sector
interior de la finestra.
La
forma de la finestra i la tecnologia constructiva fan que aquests vestigis es
puguin considerar obra de la fi del segle XI, o fins i tot del segle següent.
No resulta, en canvi, gens clara l’atribució d’una funcionalitat a aquest
edifici. Sembla raonable, per la solució del mur de llevant i la situació de
porta i finestra, suposar que no es tracta d’una església. En tot cas, seria
necessària una exploració arqueològica per a aclarir els interrogants que
presenta aquesta interessant estructura.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Dades
preferentment de Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
